Resultats de la cerca

El desaparegut poble d’Ondara es trobava prop del poble de Pallerols, dalt d’un tossal que hi ha a la riba esquerra del riu d’Ondara Una de les primeres mencions documentals de la fortalesa d’aquest antic indret data del 1132, any en què per mitjà d’una escriptura Alaric donà al seu fill Ramon el “ castrum de Hondara cum suis terminis et pertinentiis ”, entre altres castells de la contrada Posteriorment el domini del lloc passà a la nissaga dels Cervera, un membre dels quals, Guillem de Cervera, vengué el 1252 al rei Jaume I la senyoria del castell i lloc d’Ondara, juntament amb altres …

S'inicià professionalment vers el 1910 en el diari El Día Gráfico , per a l’edició dominical del qual feu una sèrie de fotografies aèries de pobles de Catalunya Freqüentà, per als seus reportatges, els ambients sòrdids de Barcelona, especialment el Barri Xinès Treballà també per a  La Tribuna i La Noche i com a corresponsal gràfic d’ Ahora , As , Estampa , Sol   i La Voz, publicats a Madrid Mentor d’ Agustí Centelles , ajudant seu entre el 1927 i el 1931, l’any següent introduí entre els fotògrafs catalans la primera càmera Leica de pas universal Amb Centelles,  Joaquim Brangulí…

Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar  1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber  i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam Poesies , 1932,…

Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia…

Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell Fou municipi independent fins el 1968, que…

Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i…

El mot no inclou el costum d’alguns pobles primitius de posar a disposició de l’hoste la dona, la filla o la serventa, ni tampoc qualsevol relació sexual esporàdica amb remuneració o sense Ha existit i existeix en gairebé tots els pobles del món, sia com un fet tolerat o reconegut, sia com un fenomen illícit i clandestí Practicada gairebé sempre per les dones, generalment sota el control d'un altre individu o una organització sovint d'homes, que en són també molt majoritàriament els clients, tant la societat occidental com moltes altres l’han considerat denigrant,…

Els kiptxaks ocuparen, al llarg del segle XI, l’estepa nord de la mar Negra i dominaren el territori conegut per kanat de l’Horda d’Or, fins a les invasions mongòliques 1221-23 i 1241-42

Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…

Una de les tradicions mítiques de Cuzco posa en relació aquest déu i l’antropogènesi amb la civilització de Tiwanaku, a les ribes del llac Titicaca, i amb la civilització aimara En altres indrets andins aquesta divinitat és identificada amb l’heroi cultural Tunupa