Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d’Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970…
jocs florals
Literatura
Certamen literari que, com a fruit del refinament cultural de la cort de Provença, fou instituït a Tolosa per a premiar les més altes virtuts poètiques.
Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana el primer certamen tingué lloc pel maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del s XV, encara se celebraven jocs florals el 1484 Hom seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà Guilhem Molinièr, del qual féu…
Les expressions constructives
L’arquitectura catalana de la baixa edat mitjana segles XIII-XV configura una de les etapes constructives més genuïnes, personals i importants de tota la història dels Països Catalans Creix parallelament a la creació d’una progressiva consciència nacional i, al seu torn, és l’oferta arquitectònica més estesa i acceptada entre els nous regnes creats, sobretot el de Mallorca i el de València Difícilment es produirà un altre moment històric de tanta amplitud geogràfica, amb signe català, amplitud que d’altra banda és consensuada per una adhesió, coherència i militància social absolutament…
Mònaco

Estat
Estat d’Europa, situat a la Costa Blava, entre Niça i Menton, i que ocupa una estreta franja de la badia que s’obre al peu dels Alps Marítims, entre els caps d’Ail, a l’W, i Martin, a l’E; la capital és Mònaco.
La geografia El territori de Mònaco, ampliat en més de 30 ha entre el 1959 i el 1972 amb la construcció de terraplens sobre la mar, és constituït per una aglomeració urbana integrada per tres nuclis al voltant del port Mònaco, al SW, situat en un petit turó de 65 m d’altitud, La Condamina, al centre, nucli comercial i industrial, i Montecarlo, al N, zona turística del principat El francès és l’idioma oficial, però hom també parla el monegasc dialecte de l’occità, l’italià i l’anglès La majoria de la població és catòlica, religió oficial de l’Estat La magnífica situació vora mar i la suavitat…
hospitaler | hospitalera

Els hospitalers als Països Catalans
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…
Ramon VI de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1194-1222), fill i successor de Ramon V i de Constança de França.
Es casà primer amb Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175 després amb Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià a continuació amb Beatriu dita Borgonya de Xipre, que també repudià i finalment amb Joana, germana de Ricard I d’Anglaterra, que li portà el comtat d’Agenès com a dot Novament vidu 1198, es casà 1204 amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó El 1198 s’alià amb el rei Ricard I d’Anglaterra contra Felip II de França Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203 i sobretot des de l’assassinat, a Sant Gèli, de Pèire de…
Feudalisme i identitat
El context S’ha de dir, doncs, que Catalunya i, per extensió, els Països Catalans és filla d’aquest feudalisme Cal respondre afirmativament No és que als segles XI i XII es formés un caràcter català, en el sentit de propi d’aquest collectiu un caràcter que hauria restat immutable i identificable al llarg dels segles fins avui La qüestió no es pot plantejar en aquests termes, perquè segurament mai no hi ha hagut un caràcter català, sòlid i permanent Cada generació ha dipositat experiències pròpies en el sobre collectiu, de manera que la personalitat de la gent d’aquesta terra mai no ha deixat…
Les noces del comte
En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis Mentre que en el passat els casaments havien aportat sobretot aliances i xarxes de clientela, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne L’abast d’aquesta política fou enorme les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores Escriptura de donació per la qual Bernat III de Besalú cedeix el seu comtat…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…
Ligúria
Ligúria Vista del port de Portovenere
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina