Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
Pesta, fam i guerra
En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…
L’impuls urbà i mercantil
Quan el sistema de la ciutat antiga la ciutat com a exactora de rendes s’enfonsà definitivament a la primera meitat del segle XI, una part dels nuclis urbans consumà la seva decadència, mentre altres es confirmaven com a centres urbans definitius gràcies al fet que, sobre el sistema de la ciutat antiga, havien anat posant les bases de la ciutat medieval, basada en l’intercanvi amb el camp circumdant, en el mercat, i en la participació en el comerç a llarga distància Així doncs, aquestes ciutats sofriren un procés que en molts aspectes es pot considerar semblant al de l’abandonament de la…
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall del Ter, al sector central de la vall de vall de Sant Joan.
Situació i presentació L’extens municipi de Sant Joan de les Abadesses 53,6 km 2 limita al N per una petita franja amb Camprodon, al NE amb Sant Pau de Segúries, a l’E amb la Vall de Bianya Garrotxa i al SE amb Riudaura Garrotxa Al S confronta amb Vallfogona de Ripollès i d’aquí fins al SW amb Ripoll Tota la part compresa entre el SW i el N limita amb Ogassa Sant Joan de les Abadesses centra el sector de la vall del Ter limitada a NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de Ribamala també amb el Ter Forma una típica vall dels…
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

Nucli del barri de la Riera i església de Monells (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al sector septentrional del massís de les Gavarres, que comprèn una bona part de la vall alta del Daró i de la vall del Rissec, afluent per l’esquerra del Daró.
Situació i presentació El municipi limita al N amb Corçà, a l’E amb la Bisbal d’Empordà, al SE amb Calonge, al S amb Santa Cristina d’Aro i a l’W amb els municipis de Llambilles, Quart i Madremanya, del Gironès L’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura adoptà, el 1937, el nom de Sadurní de l’Heura El terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura té una extensió de 99,83 km 2 , després que l’any 1973 els municipis de Monells 5,60 km 2 , Cruïlles 71,13 km 2 i Sant Sadurní de l’Heura 23,14 km 2 es fusionessin en un de sol El terme s’estén pels vessants septentrionals de les Gavarres…
el Maresme

Comarca
Comarca de Catalunya; cap de comarca, Mataró.
Situació S’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera Lloc de pas, des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa, és una comarca molt coneguda i molt poblada Morfològicament pot dividir-se en dues parts el vessant oriental de la serralada i la plana que s’estén al seu peu, davant la mar A la zona muntanyosa els materials són majoritàriament granítics, solcats per petits o grans dics de roques més dures, però en general és un granit fàcilment atacable per l’acció química de l’aigua i la temperatura al sector occidental de Montgat a Sant…
Guissona
Vista aèria de Guissona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, al centre de la plana de Guissona, la qual s’estén entre els vessants poc pronunciats del Llobregós i el Sió (de 460 a 560 m alt.), pels municipis de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Torrefeta i Tarroja.
Situació i presentació El municipi de Guissona, de 18,10 km 2 d’extensió, confronta amb els termes de Massoteres, a llevant, i de Torrefeta i Florejacs a ponent, a tramuntana i a migdia Al SE, en un petit sector de les serres dels Domenges, limita amb el darrer municipi i amb el de Sant Guim de la Plana Tots aquests municipis esmentats, més el de Tarroja, formen part de l’esmentada plana de Guissona El terme comprèn, a més, l’enclavament del Mas d’en Porta, que es troba situat entre els municipis de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió Un dels punts més elevats del terme és la Creu de…
Fons d’art romànic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Art romànic
El Museu El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de colleccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona Sota la figura de…
L’evolució del retaule
Art gòtic
Retaule de la Mare de Déu d’Anglesola segon quart del segle XIV La seva disposició apaïsada ha fet pensar, fins i tot, que es podria tractar d’un frontal d’altar ©Museum of Fine Arts, Boston En el decurs dels segles del romànic, els altars dels llocs de culte van ser decorats amb frontals i, en alguns casos, també amb petits retaules, de vegades anomenats convencionalment antependis Les característiques de l’arquitectura romànica van afavorir que els àmbits eclesiàstics fossin decorats amb pintures murals que envoltaven l’altar, el qual, en ocasions, era sobremuntat per un baldaquí que,…
Les condicions de vida dels artífexs
Art gòtic
A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…
Les creus dels monestirs de Santa Maria de Vilabertran i Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina