Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
Jordi Leon i Royo
Música
Instrumentista d’oboè, flabiol i tible, i pedagog, compositor i director en l’àmbit de la cobla català.
Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi, que també…
Miquel Roger i Crosa

Miquel Roger i Crosa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor de sardanes.
Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte…
,
Ferran Cremades i Arlandis

Ferran Cremades i Arlandis
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Publicà un llibre de poemes, Paraula del vent i del foc 1976, però, sobretot, es donà a conèixer com a guanyador del premi Sant Jordi 1977 amb la novella Coll de serps 1978 d’escriptura densa i argument de violència continguda La publicació de La regina de la Pobla de les fembres peccadrius 1980, més desenfarfegada i irònica, i amb llenguatge a voltes deliberadament arcaïtzant, tingué una notable acollida crítica Posteriorment publicà El cant de la Sibyla 1983 Aquestes dues novelles tenen fons històric i se situen en els moments de màxima plenitud de la societat…
,
Les elatinàcies
Aquesta petita família de plantes, una bona part de les quals són aquàtiques i pròpies de les sèquies i dels arrossars, comprèn només dos gèneres i una quarantena d’espècies anuals o perennes Tenen les fulles oposades o verticillades, amb estipules les flors, menudes i poc visibles, són hermafrodites i es disposen solitàries a l’axilla de les fulles o agrupades en cimes Les espècies que viuen a l’aigua floreixen i fructifiquen sense obrir les flors, i les granes que produeixen, molt petites, són dispersades principalment pels ocells, però també per l’aigua i pel vent Aquests…
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,
Lluitar contra les flames
Una guerra contra el foc, on no manca l’aviació, els vehicles tot terreny i una logística de caràcter militar, basada en comunicacions eficaces i en estudiades tàctiques de posicionament i atac així és avui dia el combat dels incendis forestals La munició és ben simple aigua Aigua bombardejada o bé projectada de terra estant amb mànegues convencionals Sembla fàcil Com fer arribar l’aigua, però, al capdamunt d’una muntanya poc accessible, o com sobrevolar amb precisió una zona turbulenta a causa de l’aire calent ascendent i amb mala visibilitat per mor del fum I d’on treure l’aigua, a més, en…
instrument
Música
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.
N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…
acústica dels instruments
Música
Part de l’acústica que estudia les propietats vibratòries dels instruments musicals, l’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument i els fenòmens físics que fonamenten la producció del so.
Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…
aeròfon
Música
Dit de qualsevol instrument en què el so es genera mitjançant la pertorbació de l’aire circumdant o de l’aire contingut a l’interior de l’instrument.
Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical definitiva El…
transposició
Música
Acció i efecte d’interpretar una música en una alçada diferent de la representada per les notes escrites, apujant-les o abaixant-les totes exactament un mateix interval.
També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina