Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Hispaniola
Illa
Illa de la mar Carib, entre Cuba, a l’W, i Puerto Rico, a l’E, la més gran de les Grans Antilles després de Cuba.
Constitueix el nus orogràfic d’aquella mar, i els seus dos components principals són la Cordillera Central —la més antiga Mesozoic—, prolongació de la Sierra Madre cubana i de composició cristallina, i la Cordillera Meridional —formada en el Terciari—, prolongació de la dorsal jamaicana i de natura calcària un tercer component és la Cordillera Septentrional El clima és tropical, amb una temperatura mitjana anual de 25°C i pluges superiors als 1500 mm Els rius principals són el Yaque del Norte i el Yuma, al vessant nord, i el Yaque del Sur i l’Antibonite al vessant sud Descoberta…
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al dret…
Qumrān

Les ruïnes de Qumrān
Ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, a 1 km de la riba occidental de la mar Morta i 12 km al S de Jericó.
Les excavacions practicades per R de Vaux i L Harding des del 1951 donaren com a resultat la cronologia següent una primera ocupació del lloc s VIII-VII aC que cal potser identificar amb la Ciutat de la Sal del llibre de Josuè primera ocupació comunitària 150-135 aC amb engrandiment dels edificis 135-131 aC, probablement per raó de l’augment de la comunitat, i abandonament del lloc 31 aC per causa d’un incendi o d’un terratrèmol nova ocupació comunitària 1-60, destrucció per les tropes de Vespasià 68 durant la primera revolta jueva i ocupació per tropes romanes 68-73 Més tard 132-135, els…
el Serrallo

Església de Sant Pere al barri del Serrallo de Tarragona (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la ciutat de Tarragona, situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar.
Té unes 3 ha d’extensió En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà 1868 la construcció d’edificis sobre aquests solars L’arquebisbe Bonet feu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la mar Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del…
Sis Hores de Cançó
Música
Festival iniciat a Canet de Mar el 1971, que fou bàsic per a l’impuls de la cançó catalana i la reivindicació de la normalització cultural i política del país.
La primera edició tingué lloc el 18 de setembre de 1971 a l’Amfiteatre del Maresme de Canet de Mar, organitzada pel grup de pioners dels escoltes d’aquesta població El festival s’anà repetint cada any fins el 1978 -a partir del 1975, al Pla d’en Sala- L’any de màxima popularitat, el 1976, s’hi aplegaren 60 000 persones, en una edició que coincidí amb el moment més polititzat del festival en contra de la dictadura franquista Entre els diversos grups i cantautors que hi participaren cal esmentar Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach, Uc, Al Tall, Coses, Dolors Laffitte, Pau Riba i…
Josep Esteve Roca i Comas
Militar
Agronomia
Militar i polític.
Arribà a Santo Domingo el 1820 Ingressà a la Guardia Forestal Guardia Nacional des del 1829 i participà en la guerra contra Haití El 1844 fou un dels signants de l’acta d’independència de la República Dominicana, el govern de la qual el nomenà general de brigada i l’envià a Washington per tal de pactar una annexió als EUA No aconseguí cap acord, i per encàrrec del govern dominicà, preparà els treballs de reannexió a Espanya 1861 Comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica, fou confirmat en el càrrec de general de brigada a l’exèrcit espanyol Tornà a la República Dominicana i fou nomenat…
Constantí Ribalaiga i Vert
Economia
Empresari hoteler.
Encara jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a l’Havana Amb el temps, esdevingué propietari de l’establiment, La Florida, que passà a dir-se Floridita El bar era un lloc de trobada molt conegut i acreditat, sobretot entre els intellectuals bohemis Fou el creador del combinat dit daiquiri, amb el qual la seva fama i la del Floridita s’escampà més enllà de les Antilles Ribalaiga fou també conegut arreu amb el sobrenom de Constante L’escriptor Ernest Hemingway en parla en la seva novella pòstuma, Illes en el Golf
Francesc Puig i Verdaguer
Economia
Agronomia
Terratinent i comerciant.
A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles sobre el tema…
Joan Puig i Mir
Agronomia
Capità, terratinent i industrial.
Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil Equador Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio , que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada Morí sense acabar tots…
Jaume Puig i Mir
Agronomia
Terratinent i industrial.
El 1872, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Equador En aquest país continuà els negocis que havien iniciat els seus germans Joan i Pere Puig i Mir Amb una bona administració pagà els deutes contrets i obtingué la primera zafra Home emprenedor, entre altres activitats comercials, dirigí la construcció de diversos vaixells mercants per càrrega i passatgers, que milloraren la comunicació amb Guayaquil Interessat per la seva ciutat, donà també a Vilassar una finca en la qual es fundà el Casal d’Avis que encara duu el seu nom
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina