Resultats de la cerca
Es mostren 2439 resultats
vall de Cardós
Vista de la vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues…
Llenguadoc
Llenguadoc La catedral de Sant Pèire, a Montpeller
© Fototeca.cat
Regió del SE d’Occitània que limita al N amb el Lionès, a l’E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s’estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l’E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central; inclou els departaments d’Aude, Gard, Erau i Losera, i l’Alta Garona (Tolosa).
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts tramuntana…
transformador

Transformador trifàsic de columnes en bany d’oli, per a alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de corrents variables en un o diversos altres sistemes de corrents variables, d’intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.
El transformador és un element bàsic per a la utilització del corrent altern com a font d’energia pràctica, tant industrial com domèstica De fet, és un cas especial de màquina elèctrica estàtica, i per això el seu estudi pot ésser inclòs en el d’aquestes Bàsicament consisteix en dos enrotllaments, dits primari i secundari , enrotllats al voltant d’un mateix nucli magnètic , de ferro planxa magnètica El primari rep el corrent a transformar, i aquest, un cop transformat, surt pel secundari La relació entre les tensions d’entrada i de sortida és donada per la relació de transformació entre les…
Caucas

Vista del Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…
Rin del Nord-Westfàlia
Divisió administrativa
Land d’Alemanya que s’estén des de la conca del Münster al N fins al vessant septentrional del massís esquistós renà al S, i des del Weser a l’E a la frontera belgoholandesa.
La capital és Düsseldorf Molt heterogeni fisiogràficament, és format de S a N pels elements del massís esquistós renà, més o menys arrasats, per la conca d’enfonsament del Rin inferior, la qual assenyala la transició al país renà, i que és formada per materials terciaris on predominen les argiles i els materials sorrencs i, per últim, la conca terciària del Münster, tancada al NE pels relleus cretacis de la selva de Teutoburg L’eix aglutinador i que conforma tot el land és la vall del Rin, artèria vital de la regió El clima és fred, amb pluges inferiors als 600 mm anuals a les regions més…
eremitisme
Cristianisme
Forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…
rai

Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
Castells i edificacions militars de l’Alt Urgell anteriors al 1300
Mapa dels castells i d’altres fortaleses de l’Alt Urgell, anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Castell d’Alàs Castell de Torres Castell de Cerc Castell de Ges Castell de Sant Jaume del Cadí Torrella de Sunyer Castell de la Bastida d’Hortons Castell de Banat Anserall Castell de Somont Castell de Feners Castell d’Arcavell Castell de la Bastida de Ponts Castell d’Ars Castell de la Farrera dels Llops Castell del Serrat de les Cabanetes Castell de Civís Castell d’Aós de Civís Castell d’Asnurri Castell de Ministrells Castell de Bescaran Arsèguel Castell d’Arsèguel Bassella Castell i poble d’…
Despoblat de Puiforniu (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquest despoblat, disposades en terrasses en el pendent del puig que li dona nom ECSA - A Roig Puiforniu o Puigforniu és en un dels contraforts de la serra Espina, que baixa cap a ponent al vessant esquerra del Flamicell El turó de Puiforniu és una carena abrupta a la qual només es pot arribar pel costat de ponent Mapa 33-10214 Situació 31TCG335927 Per a accedir-hi cal anar fins a Beranui per una carretera que surt de la Plana de Mont-ros Per una pista que hi ha a l’entrada del poble cal enfilar-se fins a l’últim prat de pastura i d’aquí s’ha de seguir, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina