Resultats de la cerca

La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…

La intensificació de les explotacions agrícoles ha fet que el manteniment de les terres en règim de guaret sigui cada vegada més rar, amb la qual cosa imatges com aquesta han esdevingut poc freqüents Jaume Orta Els secans cerealistes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera 13, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Entre l’altiplà de la Segarra i l’àrea regada pel canal d’Urgell s’estén una plana cerealista, extrem biogeogràfic oriental de la depressió de l’Ebre Es tracta d’un espai de límits poc definits, format pels secans que han quedat fora de l’àrea d’influència del…

Situació i presentació El municipi d’Estaràs, de 20,94 km 2 , limita amb els municipis de Sant Ramon NW i W, Ivorra per un petit tram i Castellfollit de Riubregós aquest darrer de l’Anoia al sector septentrional, amb els de Pujalt Anoia i Sant Guim de Freixenet a l’E al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera SW i les Oluges El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i…

La geografia El relleu de Ghana és poc acusat la meitat del territori no arriba als 150 m Al S s’estén una plana solcada per nombrosos rius, que s’eleva gradualment fins a l’altiplà central, d’uns 900 m n’ocupa el NE la vasta plana formada pel Volta i els seus afluents El clima és tropical, amb dues estacions humides de març a juliol i de setembre a novembre Les temperatures són altes i constants, i les pluges, abundants a la zona litoral, mentre que cap al N l’oscillació tèrmica s’accentua i les pluges disminueixen per la influència del harmattan , vent sec i càlid del desert El bosc…

De la influència portuguesa a la influència britànica El nom prové de Cecil Rhodes , el qual explorà i colonitzà la regió Habitada inicialment per una població paleolítica d’origen khoikhoi , tingué una notable indústria metallúrgica —or i ferro— perfeccionada per noves tècniques aportades per tribus negres bantús al primer millenni dC Aquests productes, més el vori i els esclaus, foren exportats per mercaders àrabs des del segle IX a través del port de Sofala Quan els portuguesos assoliren el control de Sofala al segle XVI, s’assabentaren que el principal regne de l’interior era el dels…

Fa uns 25 000 anys, successives onades migratòries provinents de l’Àsia començaren a travessar l’estret de Bering, i anaren ocupant el continent americà, de vegades desplaçant-se cap al sud empeses per onades de nous pobladors, de vegades foragitant altres grups en un lent i complex moviment migratori que poblà tota la geografia americana en els seus diversos medis naturals desert, selva tropical, praderies, alta muntanya, etc Entre les moltes evidències que donen suport a la teoria de l’origen asiàtic dels amerindis, cal esmentar a més que la musicologia ha pogut constatar analogies en la…

El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…

La capital és Juneau L'estat és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N la costa meridional, els altiplans de l’interior i el cinturó àrtic La costa meridional entre la costa pacífica i la frontera canadenca s’estén en una franja d’uns 20 km d’amplada Panhandle, ‘mànec de paella’, retallada per fiords i amb nombroses illes arxipèlag Alexander, constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l’erosió glacial, prolongació dels de la Colúmbia Britànica Cobreixen el terreny boscs d’avets i d’altres coníferes Tongass National Forest, on habiten l’os…

Situació Vista exterior de l'església de Sant Pere de les Botges, ara en estat totalment ruïnós ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades en un altiplà envaït per conreus, prop de Cal Caire, entre els torrents de Puig Bufer i de Cal Roig, a la banda septentrional del terme, prop del sector sud-occidental del Bages Mapa 35-15391 Situació 31TCG855112 L’accés a la capella es realitza per un camí que arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 9 en direcció nord de la carretera dels Prats de Rei a Igualada Un cop iniciat, en arribar al puig on es dreça una torre de…

Situació Dos detalls de les importants ruïnes d’aquest primitiu establiment cistercenc ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La granja cistercenca fou construïda al centre de la Plana d’Ancosa, altiplà que s’estén a l’oest del puig Castellar Les restes de la granja són a un centenar de metres de la casa moderna d’Ancosa Mapa 35-16419 Situació 31TCF752928 Des de la Llacuna, hem d’agafar la carretera de Torre-bosqueta Abans d’arribar a aquest poblet, surt a mà dreta una pista que baixa fins al torrent, s’enfila cap al mas de les Clotes, puja al coll del Corral i mena a la casa d’Ancosa El jaciment és…