Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme i la capella oberta el segle XVII al mur de tramuntana R Viladés L’església és situada en un indret enlairat, prop del mas vell de Biure, vora la riera del Pontarró i del rec de Passavant, a la part central del terme municipal de Sagàs Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 11,5 — y 53,2 31 TDG 115532 S’hi arriba des de Puig-reig agafant la carretera que porta a Prats de Lluçanès, on després del quilòmetre 5…

Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental J M Melció L’església del santuari de la Mare de Déu de les Agulles o Mare de Déu de les Aguges es troba en un petit replà que domina la vall de Riu, a la capçalera d’aquesta vall, afluent per l’esquerra a la de Sant Aniol, i al peu dels vessants sud-occidentals del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu, a 940 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG690840 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca, a mà…

Situació L’església de Santa Maria, amb ben pocs elements romànics, centra el poble de la Pinya, cap d’un antic terme municipal, el qual l’any 1970 fou incorporat al nou municipi de la Vall d’en Bas El poble, al cantó de ponent d’Olot, és situat al costat oriental del Pla, vora la carretera, amb un nucli de cases molt petit ja que la majoria són disseminades Mapa 256M781 Situació 31TDG542695 Hom pot arribar a la Pinya agafant la carretera que surt d’Olot en direcció a la Vall d’en Bas A mà dreta hom trobarà, al cap d’uns 2,5 km després d’haver sortit d’Olot, la carretera que hi porta JVV…

Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el primer abat…

Situació Façana de migdia, ornada amb una rica i complexa decoració, que contrasta amb la simplicitat de la resta de façanes ECSA - J A Adell L’església de Sant Joan d’Isil és situada a mig quilòmetre del petit nucli de població d’Isil o Gil, aigua avall de la Noguera Pallaresa El temple és disposat transversalment a la vall i ocupa l’estret comprès entre un esperó rocós i el riu, les aigües del qual llisquen arran del sòcol de la seva capçalera Prop seu hi passa el vell camí de la Vall d’Aran, cosa que explica la fortificació que es va fer a l’església en la part que mira al…

Situació Una vista exterior de l’església, des del costat de ponent F Tur L’església de Santa Maria és la parroquial de Vilanant i es troba dins el nucli de la població, a la plaça Mapa 258M781 Situació 31TDG909783 Vilanant és a 8 km de Figueres S’hi arriba per la carretera d’Avinyonet de Puigventós a Terrades que enllaça la C-260 de Roses a Besalú i Olot per Figueres amb la carretera local de Figueres a Albanyà Si l’església és tancada cal acudir a la rectoria JBH Història La referència documental més antiga que es coneix actualment sobre el lloc de Vilanant es troba en el testament del…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…

Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent L’altitud del terme oscilla entre els…

El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…