Resultats de la cerca
Es mostren 1812 resultats
Castell de Llanera de Solsonès
Art romànic
Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix any és la venda…
Santa Maria de Vedrinyans (Mosset)
Art romànic
Situació Perspectiva d’aquest edifici d’època romànica tardana, situat dins la vila de Mosset ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de Vedrinyans és a la part alta de la població de Mosset, entre la plaça de la Capelleta i el carrer del Portal de Comagelada Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 14” N - Long 2° 21’2” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història Tot i que la capella de Vedrinyans, també dita de Comagelada, revela arquitectònicament un origen romànic, les escasses notícies documentals de què hom disposa són ja d’…
Santa Maria de Montblanc
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria és situada dins el nucli urbà de la vila de Montblanc, davant la plaça que porta el mateix nom La seva existència es documenta ja l’any 1170, quan consta esmentada com a afrontació d’un solar que es venia a l’interior de la vila En aquesta època hom té notícia que era situada al costat d’una plaça i tenia cementiri propi tots aquests punts de referència són coneguts a través de nombrosos documents de l’època, com un de l’any 1179, on es fa menció en una venda efectuada dins la vila de la “ plateam ante ecclesiam Sancte Marie ” L’església de Monte Albo és…
Castell i vila de Vilanova de Prades
Art romànic
El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell o fortalesa Alguns anys més tard, el 1175, sembla que aquest procés ja s’hauria…
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia catalana
Monjo benedictí i historiador que, en professar, adoptà el nom de Francesc de Sales.
Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…
Joaquim Sarret i Arbós
Historiografia catalana
Arxiver, cronista i historiador.
Vida i obra Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882 El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort Fou un investigador nat, un arxiver exemplar premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914 i un historiador extraordinàriament prolífic Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics,…
Pepe Rubianes

Pepe Rubianes
© R. Navarro/Ajuntament de Premià de Dalt
Teatre
Cinematografia
Actor.
Vida A cinc anys s’installà a Barcelona amb la seva família Inicià la seva formació al Teatre Espanyol Universitari TEU al mateix temps que es llicencià en dret i rebé el premi al millor actor universitari 1968 El 1977 entrà a formar part del grup Dagoll Dagom i debutà professionalment a No hablaré en clase 1977 i Antaviana 1978 Després actuà en Operació Ubú d’ Els Joglars El 1988 emprengué una gira per l’Amèrica Llatina entretenint el públic dels locals amb monòlegs escrits per ell mateix A partir d’aquesta experiència, creà espectacles com ara Pay-pay 1983 Ño 1984 Sin palabras 1987 En…
,
Castell de les Borges Blanques
Art romànic
Les primeres mencions que es tenen sobre les Borges Blanques són molt escadusseres i poc clares Segons el topònim que identifica l’indret, el lloc tindria l’origen en un assentament andalusí Aquest sector, tot i estar envoltat de fortaleses cristianes, no devia ésser conquerit fins poc abans de la caiguda de Lleida Aquesta característica li conferí un caràcter fronterer molt clar Les Borges Blanques devia restar a mans de la corona des de la conquesta, fins que el 1206 el rei Pere I en féu donació al cavaller Esteve de Marimon perquè el repoblés Pocs anys després el lloc de les Borges passà…
Castell de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot” El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120 Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147 El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei L’any 1181 apareixen Pere de Montoliu…
prima prattica/seconda prattica
Música
Expressions sorgides al voltant de la polèmica entre G. M. Artusi i C. Monteverdi sobre la composició musical al principi del segle XVII.
La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina