L’església parroquial de Santa Maria és situada dins el nucli urbà de la vila de Montblanc, davant la plaça que porta el mateix nom. La seva existència es documenta ja l’any 1170, quan consta esmentada com a afrontació d’un solar que es venia a l’interior de la vila. En aquesta època hom té notícia que era situada al costat d’una plaça i tenia cementiri propi; tots aquests punts de referència són coneguts a través de nombrosos documents de l’època, com un de l’any 1179, on es fa menció en una venda efectuada dins la vila de la “plateam ante ecclesiam Sancte Marie”.
L’església de Monte Albo és citada en la butlla de l’any 1194 que el papa Celestí III atorgà a l’arquebisbe de Tarragona Ramon de Castellterçol, al prepòsit Joan i al capítol catedralici, en què els confirmava les possessions i els privilegis de l’església tarragonina.
A la darreria del segle XIII, els anys 1279 i 1280, en les llistes de parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal, consta que el rector de Montealbo satisfeu per cada any esmentat la quantitat de 300 sous.
Amb el creixement econòmic i demogràfic que experimentà la vila al segle XIV, hom decidí bastir una nova església parroquial, més gran que la primitiva església romànica, en el mateix solar on havia estat edificada aquesta darrera. El nou temple parroquial és un magnífic edifici d’estil gòtic, la construcció del qual s’inicià vers el 1352, però el projecte restà inacabat a causa de la crisi econòmica que comportà l’expansió de l’epidèmia de la Pesta Negra. Una segona represa d’obra es portà a terme a partir del 1528, però l’any 1651, a causa de les destruccions que comportà la guerra dels Segadors, fou en part enderrocada, sobretot per la banda del frontispici o façana de ponent. Finalment s’iniciaren unes noves obres per tal d’acabar l’església que duraren fins l’any 1668; aquests treballs consistiren en la construcció d’un bellíssim cos de façana, d’estil barroc, que consta de tres nínxols amb les imatges dels apòstols i del Pare Etern. L’any 1685 fou restablerta al culte.
Santa Maria de Montblanc és un edifici que consta d’una sola nau coberta amb voltes de creueria, amb claus de volta esculpides amb escenes de l’Antic Testament. Té onze capelles laterals. A l’interior hi ha obres de gran categoria, com el retaule gòtic de pedra policromada de sant Bernat i sant Bernabé. L’orgue data de l’any 1607 i és un dels més importants de Catalunya. Altres objectes litúrgics destacables són diversos cartorals del segle XV, creus d’argent pertanyents a diferents gremis de la vila, una custòdia d’argent i altres peces de gran vàlua.