Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
la Pietat
Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)
© Corel Professional Photos
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després en talla La complaença en…
Castell de Sitges
Art romànic
Aquest castell es trobava on ara hi ha la casa de la vila de Sitges Es mantingué en la seva forma romànica fins al segle XVI, data en la qual fou enderrocat i al seu lloc es construí un edifici d’estil gòtic tardà conservat fins al 1869 L’edifici fou enderrocat parcialment i el seu lloc fou cedit a l’Ajuntament, el qual hi construí la casa de la vila El 1883 es descobrí la base d’una torre soterrada í darrerament s’hi ha trobat finestres gòtiques cegues a la part baixa de l’edifici hi ha també arcades gòtiques El topònim Sitges s’esmenta per primera vegada els anys 987 i 992 El…
Castell palau d’Aspa
Art romànic
Aquest edifici és a l’extrem de ponent de l’esperó on s’assenta la població d’Aspa, a migdia del riu Set Després de la conquesta, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu de Lleida, que en conservaren la senyoria fins a la fi de l’antic règim A l’inici del segle XIII el bisbe hi féu construir un castell palau, on sovint residiren els bisbes fins al segle XIX Aquest palau ja és esmentat l’any 1215 en un document del Llibre Verd de la catedral Patí moltes reformes i modificacions posteriors XEC L’actual construcció és de planta trapezoidal i té un marcat caràcter gòtic…
Oviedo

Catedral d’Oviedo
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi i capital de la comunitat autònoma d’Astúries.
És situada a la depressió prelitoral o conca d’Oviedo i al vessant S de la petita serralada del Naranco, entre els rius Nora i Nalón El creixement demogràfic fou molt lent fins que l’explotació de la conca minera revitalitzà tota l’economia de la regió i començà l’expansió urbana A la funció administrativa s’afegeix la de centre financer, industrial i cultural Centre d’ensenyament superior Universidad de Oviedo, fundada el 1608 És el centre comercial de la major part de la comunitat autònoma, tret del sector costaner Les principals indústries són les metallúrgiques fàbrica d’armes des del…
Portaceli
Cartoixa valenciana situada al municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), a la vall de Lullén, al peu de la serralada de Portaceli.
És la tercera cartoixa catalana, fundada el 1272 per Andreu d’Albalat, bisbe de València, amb monjos procedents d’Escaladei, dirigits pel prior Bernat Homdedéu Després d’uns orígens humils i penosos, la protecció de Margarida de Lloria i d’Entença 1325-39 li permeté de construir unes primeres edificacions gòtiques, que foren renovades i ampliades poc després gràcies a la protecció dels reis Pere III i Martí I i dels jurats i consell de València 1403 Al segle XV hi hagué una gran expansió del patrimoni i renovellament d’edificacions gràcies a la gestió de grans priors com Bonifaci Ferrer, que…
La catedral de Solsona
Art gòtic
Interior de la nau única de la catedral mirant vers la capçalera RESOL - MJounou La conclusió de la nau gòtica de Santa Maria de Solsona, començada als segles XIII-XIV, fins a cobrir el presbiteri amb un nou absis, no es va fer efectiva fins al primer quart del segle XVII, en què l’antiga canònica ja havia esdevingut catedral El 29 de desembre de 1622 es va signar un contracte entre el capítol i el mestre de cases barceloní Claudi Casals –que també treballà a Calaf–, en compliment del qual ho havia de portar a terme Casals havia de fer, en primer lloc, “los dos pilars de la iglésia”, és a dir…
El monestir de Santes Creus (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció Finestra de la sala capitular del monestir de Santes Creus La sobrietat i la simetria compositiva confereixen a aquesta finestra trets típicament cistercencs L’arquitectura del Cister encara arrossega part de l’herència de l’art romànic, però conté ja plantejaments nous que van molt més enllà i que s’acosten al gòtic En aquest cas, l’amplada de la llum i l’esplandit, que cerquen augmentar la lluminositat, contrasten amb el manteniment de l’arc de mig punt, que tant caracteritza el romànic R Manent Els monestirs de la nostra terra, com tants altres monuments, tenen uns valors…
Granada

Vista de l’alcassaba de Granada
© CIC-Moià
Municipi
Municipi d’Andalusia, capital de la província homònima i de l’Andalusia oriental.
La geografia És situada al peu de Sierra Nevada, a la confluència del Darro i del Genil Des de les acaballes del segle XVI fins al segle XX la població es mantingué molt estable, entre els 60000 h i els 70000 h, i no fou fins al començament del segle XX que experimentà un gran augment 103368 h 1920, gràcies a la introducció de la bleda-rave sucrera El 1940 havia superat ja els 150000 h, xifra que augmentà ràpidament a partir del 1960 Del 1986, data en què, amb 256073 h atenyé la seva població màxima, al 1996, ha perdut fins al 4% de la població L’actual estructura urbana és de l’inici del…
art txec
art txec Cistell de fruita, d’Emil Filla
© Fototeca.cat
Art
Art propi de Bohèmia i Moràvia.
Sense esmentar troballes arqueològiques prehistòriques i restes del regne de la Gran Moràvia, l’art a Bohèmia comença amb el romànic, en què sobresurt la illustració de llibres Còdex de Vyšehrad 1085 i Salms d’Ostrov final del s XII La millor pintura mural és conservada a la capella de Santa Caterina de Znojmo Moràvia, 1131 A Praga hom troba esglésies de planta circular i la basílica de Sant Jordi El gòtic també donà fruits importants en la illuminació al mateix nivell d’Europa la Bíblia de Velislav després de 1340 i el passioner de l’abadessa Kunhuta, amb un gran sentit de…
Santa Maria de Marinyans (Serdinyà)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’absis d’aquesta església, que fou una pabordia de canonges augustinians dependent del priorat de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al nord-oest del poble de Serdinyà, a la Solana, a la riba esquerra de la Tet, a 680 m d’altitud Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 30” N - Long 2° 19’ 46” E Hom hi arriba després d’uns 2 km per una carretera que parteix, a mà dreta, de la N-116, a uns 400 m de l’entrada del poble de Serdinyà venint de Vilafranca Història Aquesta església fou la seu d’una pabordia de canonges augustinians que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina