Resultats de la cerca

Anomenat Johannes Guallensis en llatí i John Waleys , o of Wales , en anglès, ingressà a l’orde dels franciscans i, un cop doctor en teologia, cap al 1260, ensenyà a Oxford Cap al 1270 es traslladà a París, on passà la major part dels anys que precediren la seva mort Teòleg moralista, gran admirador del món antic, escriví diverses obres, molt divulgades, entre les quals el Breviloquium de philosophia, sive sapientia sanctorum , traduït al català al s XV, el Compendiloquium , resum d’història de la filosofia, i el Communiloquium o Summa collationum , manual de conversa per a clergues i…

Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola i copiades en 1507-08 a Riudellots Conté peces de tema nadalenc, llaors i invocacions a la Mare de Déu Dues es relacionen amb temes de la Passió i, almenys quatre, amb el teatre nadalenc Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farcida escrita en llatí i amb comentaris en català la resta és en català Ha estat editat per ECGirbal 1889-92, per Ernest Moliné i Brasés segurament el 1906, i per Josep Romeu 1949

Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i diverses…

Pertanyia segurament a una influent família valenciana establerta a Tebes des dels primers temps de la conquesta catalana Professà a l’orde de framenors Urbà VI el designà vicari general seu al patriarcat llatí de Constantinoble Després de la conquesta d’Atenes per Nerio Acciaiuoli 1388, es refugià a Catalunya El 1399 coronà el rei Martí a Saragossa Negocià la pau amb els sards de Brancaleone Doria el 1404, el 1405 amb Joan de Vallterra i el 1406 El 1408 tornà a l’illa amb reforços, i el 1410 participà en la lluita contra els sards el 1411 demanà reforços al parlament català en nom del…

Capità de la guàrdia de Ferran II de Catalunya-Aragó reformà la infanteria amb la institució d’una guàrdia d’alabarders origen dels futurs terços Cronista oficial del regne de Castella 1501, redactà, en llatí, una història de la reina Isabel El 1503 escriví al rei, del Rosselló estant, una sèrie de lletres de gran interès per les dades que aporta, com a testimoni presencial dels fets, sobre la guerra contra Lluís XII de França Escriví una Relación de la toma de Mazalquivir , fruit de la seva participació en l’expedició contra Orà 1509, i Ávila del Rey Muchas historias dignas de ser sabidas…

Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau,  Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873

Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta 1587, al final del qual hi ha un sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema Colònia 1612 Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’ Onofre Menescal Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà com l’oració Pro lege Manilia i algunes lletres de les Familiars , amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms 18 BUB Deixà escrit un discurs d’estil ciceronià, curiós exemple d’influència ciceroniana en l’oratòria científica

Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la Universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir era prior del…

Fou metge de Pere III de Catalunya-Aragó i dels papes Urbà V, Gregori XI i Climent VII d’Avinyó És autor de diverses obres mèdiques, en llatí, com els tractats Contra epidimiam 1370, De pestilentia 1376, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam, De calculos in vesica, el Secretarius practicus medicinae 1378, per encàrrec de Carles V de França, i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenna Traduí, de l’àrab al català, el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoatí Sulaymān ibn Ḥārit-al-Kuwatī, toledà del segle XII, editat per Lluís Faraudo i de Saint-Germain…

El seu califat representà la continuació de l’hegemonia andalusina assolida en temps del seu pare, ‘Abd al-Raḥmān III Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell i Miró de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior campanyes del 963 i del 965, la qual fortificà estratègicament Gormaz Rebutjà la flota normanda 966 i 971 Es destacà en els camps artístic ampliació de la mesquita de Còrdova i cultural reuní una biblioteca considerable, promogué les traduccions del grec a l’àrab i les mossàrabs de l’àrab al llatí i convertí Còrdova en el centre…