Resultats de la cerca
Es mostren 1974 resultats
El que cal saber de la pediculosi
Patologia humana
La pediculosi és una infestació causada per uns tipus determinats de polls que només poden viure com a paràsits de l’ésser humà, xuclant-ne la sang per alimentar-se Sempre que una persona pateix una pruïja intensa que la fa gratar-se, cal pensar en la possibilitat que pateixi una pediculosi En general, la pediculosi és associada a la manca d’higiene Encara que això sigui cert, cal tenir en compte que sovint es presenta una pediculosi en persones que en tenen cura, sobretot pel que fa als casos de pediculosi del cap entre els infants i la del pubis entre els adults Els polls i llurs ous, les…
Joan Guàrdia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i pagès.
Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…
,
Eric M oritz von Hornbostel
Música
Musicòleg austríac.
La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del 1905, l’any…
El último sábado
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 81 min., dirigida per Pere Balañà i Bonvehí.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT PBalañà, José Luis Hernández Marcos, Guillermo Ziener GUIÓ PBalañà, Lluís Romero FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta, Ramon Trabal ambientació MUNTATGE Emilio Rodríguez Osés MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Julián Mateos José Luis, Eleanora Rossi Drago Silvia, Antoni Ferrandis, María Luisa Ponte, Sílvia Tortosa, Estanis González, Josep Maria Angelat, Rafael Anglada, Los Sirex, Karina ESTRENA Barcelona, 1651967, Madrid, 06051968 Sinopsi José Luis viu amb la…
Joan Parellada i Cardellach
Cinematografia
Director.
Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…
Josep Maria Angelat
Cinematografia
Actor.
Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…
Iván Erőd

Iván Erőd
Música
Compositor i pianista austríac d’origen hongarès.
Malgrat que ell mateix i els seus pares eludiren l’extermini nazi, diversos membres de la seva família moriren en camps de concentració Incià els estudis a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, però la revolta del 1956 el decidí a emigrar a Àustria, on completà la formació a l’Acadèmia de Música de Viena i es graduà el 1961 Inicialment les seves obres estigueren molt influïdes per Béla Bartók, Zoltán Kodály i el folklore magiar Posteriorment adoptà un llenguatge serial, en el qual compongué l’opereta Das Mädchen, der Matrosen und der Student ‘La donzella, el mariner i l’estudiant…
Vila-rasa

Armes dels Vila-rasa
Llinatge noble valencià els membres més reculats del qual són Dalmau de Vila-rasa, que el 1267 tenia béns a Alzira i Alfàndec; Pere de Vila-rasa, que és el genearca conegut del llinatge, era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.
El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer…
Sureda
Família d’artistes.
Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni…
Sabran
Llinatge llenguadocià, un dels més importants de Provença, on foren barons d’Ansoís i Belldinar, i comtes d’Ariano, Apici i Àscoli al regne de Nàpols.
Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina