Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Bellús

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida.
El sector muntanyós correspon a la serra Grossa, al límit de la comarca, i el sector ondulat, a la mateixa vall del riu d’Albaida, que drena aquest terme en travessar la serra Grossa, el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús Prop del poble hi ha la font d’Alfama, d’aigües medicinals, que ha donat lloc al balneari de Bellús Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha pineda i matollar El secà ocupa unes 250 ha 80% de l’àrea conreada, la major part de conreus arboris oliveres, vinya i ametllers i també cereals Al regadiu hom hi conrea hortalisses Les…
Barbastre
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a l’Hoya de Barbastro, a les vores del riu Vero.
És centre d’àrea comercial, nucli agrícola cereals, oliveres, ametllers, vinya, centre d’una àrea de conreus de regadiu i nucli industrial indústria tèxtil, pisa, licors, productes alimentaris Entre els monuments sobresurten la catedral segle XVI, d’estil renaixentista i ornamentació gòtica, amb el retaule de l’altar major, que conté escultures de Damià Forment la plaça major, porticada, i la casa de la ciutat, edifici d’estil mudèjar del segle XV, reformat al segle XIX Malgrat esdevenir la capital de Barbatània ja en temps dels romans, Barbastre no adquirí relleu fins a la…
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc…
Coïmbra
Ciutat
Capital del districte homònim i de l’antiga regió de la Beira Litoral, Portugal, situada a la vora dreta del Mondego.
Comprèn dues àrees urbanes la ciutat vella, que ocupa la part més alta, amb carrers estrets i costeruts que baixen amb molt de pendent fins al Mondego, i la ciutat moderna, a nivell inferior, de carrers amples i rectes, estesa al llarg del riu i separada de l’anterior per l’Arco de Almedina A la part moderna hom ha installat algunes indústries teixits de lli, ceràmica i cuirs Coïmbra és centre comercial de cereals i vins, ben comunicat per ferrocarril i carretera amb Lisboa i Porto És també centre administratiu i d’ensenyament superior Universidade de Coimbra, fundada el 1290 Al lloc de l’…
Leopoldo O’Donnell y Jorris
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès.
Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…
Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay
Historiografia
Literatura catalana
Escriptor i historiador.
Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà 1983-2005, és professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona des del 1994 Ha publicat articles d’història i pedagogia S’inicià com a escriptor amb obres per a públic infantil i juvenil El secret del doctor Gibert 1981, Set gates de vida premi Lola Anglada 1986, Una troca embolicada 1988, Els ulls de l’aiguamoll 1993 i Momotaro & Dolly Doç 1997 Entre dos focs 1991, sobre la invasió francesa de Catalunya al segle XVII, i Procés a Anna Boixadós 1994, reeditat el 2022 amb el títol Judici a una bruixa catalana La història de…
,
metre
Física
Unitat SI de longitud (o llargària), de símbol m, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons.
Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures octubre del 1983, substitueix totes les donades anteriorment El Comitè Internacional de Pesos i Mesures recomana diferents mètodes de posar en pràctica aquesta definició mitjançant làsers L’origen del metre es remunta a la decisió presa el 1790 per l’Assemblea Nacional Francesa, a París, d’establir una norma pràctica i segura per a les longituds i els pesos Per tal de relacionar la unitat de longitud amb alguna magnitud característica i invariable pròpia de la natura, fou decidit de fixar-la igual a la…
Wenceslau de Molins i de Lemaur
Història
Militar
Militar.
El 1857 ingressà a l’exèrcit i inicià la seva formació militar El 1868, obtingué el grau de capità Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona 1869 i Gràcia 1870 Intervingué, en contra dels carlins, en diverses accions de la III Guerra Carlina a Navarra, de les quals cal destacar la de Discastillo, la batalla de Montejurra 1873 i la de San Pedro de Abanto i Murrieta 1874 El 1875, arran de la seva participació en l’aixecament del bloqueig de Pamplona i també per la presa de Monte Esquinza i dels pobles de Lácar i Lorca, fou nomenat tinent coronel El mateix any passà a…
Consell de Garanties Estatutàries
Institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i a la Constitució del 1978 dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament de Catalunya, dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament i dels projectes de decret legislatiu del govern.
També dictamina prèviament a la interposició davant el Tribunal Constitucional de recursos d’inconstitucionalitat, conflictes de competències i recursos en defensa de l’autonomia local, i sobre projectes i proposicions de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries no tenen caràcter vinculant tret que es trobin en relació amb projectes de llei i proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts a l’Estatut El Consell de Garanties Estatutàries és integrat per nou membres…
Unió Africana
Organització continental interestatal sorgida de l’Organització de la Unitat Africana.
Constituïda el 2000, entrà en vigor al juliol del 2002 amb la primera cimera celebrada a Durban Sud-àfrica La seu és a Addis Abeba Té com a objectius principals promoure la democràcia i el bon govern, erradicar la pobresa, impulsar el creixement econòmic i mitjançar, i intervenir si cal, en els conflictes, com també promoure la pau i la integració continentals L’assemblea, formada pels caps d’estat dels països membres, és el principal òrgan de presa de decisions, i elegeix el president anualment amb un mecanisme rotatori És assessorada pel comitè executiu, format pels ministres d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina