Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
realisme històric
Literatura
Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—.
També propugnà el realisme en un intent d’inserir el treball intellectual i literari en el procés de recuperació política del país i com a arma de lluita contra el franquisme En estreta relació, doncs, amb els moviments politicosocials d’oposició, trobà els seus fonaments teòrics en el marxisme Lukács i Gramsci, sobretot, en Sartre i en els corrents sociològics anglosaxons Raymond Williams i recuperà la tradició realista autòctona els escriptors que, els anys trenta i en el període de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econòmica del 1929, trencaren amb la…
carbonarisme
Història
Moviment d’ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del segle XIX, durant la dominació napoleònica.
El nom deriva dels carbonari ‘carboners’ i emprà símbols d’aquest ofici Els emblemes eren la creu, la gorra frígia i el punyal Els membres, que s’anomenaven bons cosins entre ells, es dividien en mestres i aprenents i s’agrupaven en vendes dirigides per una venda alta o consell suprem Els carbonaris s’oposaven a l’absolutisme i demanaven una constitució esdevingueren partidaris de la república i de determinades reformes socials llei agrària El moviment estigué inicialment lligat amb els oficials francesos republicans hostils a l’evolució monàrquica de Bonaparte la primera venda és documentada…
Freie Demokratische Partei
Política
Partit polític alemany creat el 1948.
D’ideologia liberal, és partidari de les llibertats i la responsabilitat individuals, en economia defensa la desregulació del mercat, una política restrictiva en la despesa pública i els impostos i l’estímul a la inversió a l’empresa privada i, de manera més general, un intervencionisme mínim de l’estat la seva divisa és ‘tant d’estat com calgui i tan poc com sigui possible’, aspecte que el diferencia dels dos grans partits majoritaris alemanys SPD i CDU , amb els quals ha estat soci de govern els anys 1949-56, 1961-66, 1982-98 amb la CDU i 1969-82 amb l’SPD Aquests anys tingueren…
Castell de Guialbes (Vilademuls)
Art romànic
El castell de Guialbes era situat a la part alta de la població, al costat de l’església parroquial de Sant Esteve, que havia estat capella del castell Avui dia se’n conserven poques restes Una de les primeres notícies és el conveni establert l’any 1057 entre els comtes Guillem II de Besalú i Ramon Berenguer I, com a conseqüència de les greus desavinences anteriors, que afectava els castells de Colltort i de Finestres A més s’establí el compromís segons el qual si el comte de Besalú no enderrocava el seu castell de Vilademuls, el comte de Barcelona-Girona faria construir un castell al puig de…
Sant Salvador del Corral (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església, de la qual es desconeix la situació exacta, fou construïda, segurament, aprofitant una de les voltes del circ romà de Tarragona, a la banda de ponent Cal dir que l’àrea ocupada pel circ fou aprofitada a partir del segle XII com a raval o barri extramurs de la ciutat, i és coneguda per la documentació medieval com el Corral L’església de Sant Salvador és documentada com a ecclesiam Sancti Salvatoris in suburbio Terrachonensis en una escriptura datada el 24 d’octubre de 1128 per la qual l’arquebisbe Oleguer la va cedir al bisbe de Vic, Ramon, i a l’església d’Osona De fet, hom…
Sant Genís dels Agudells (Barcelona)
Art romànic
La documentació del final del segle X esmenta, en nombroses ocasions, els Agudells —cims aguts de les muntanyes—, que formen part de la serralada de Collserola així, del 986 tenim l’expressió “ in ipsa serra que dicunt Cerola vel Agudellos ”, del 988 “ usque in ipso monte acutellos ”, i del 1046 “ montanea de Agudellos ”, per esmentar-ne algunes de significatives L’església de Sant Genís, situada en l’encreuament de camins que formaven el sender que anava de Sant Andreu a Sant Vicenç de Sarrià i el camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, no consta documentalment fins a l’inici del segle XI…
Castell de Masquefa
Art romànic
El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II A partir d’aquest moment el monestir de Sant Cugat —per tal…
Castell de Flix
Art romànic
El lloc de Flix és documentat des del segle XII Vers el 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV que, entre el 1153 i el 1159, atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses El mateix comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, cessió que completà el 1157 Els Volta conservaren el castell o hi tingueren drets fins a mitjan segle XIII El 1257, el rei Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc A l’inici del segle XIV era senyor de Flix Pere del Bosc, que, el 1308, atorgà el…
Marchetto da Padova
Música
Compositor i teòric italià.
Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts iguals, que…
diputat del general
Història
A la corona catalanoaragonesa, cadascun dels membres dirigents d’una diputació del general o generalitat als quals era delegat el poder de recollir els donatius o imposts acordats per les corts.
Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’elecció, perdurà, alterat en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina