Resultats de la cerca

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici…

Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip masculí participà…

Fou deixeble d’H Eller al Conservatori de Tallinn, centre on es graduà el 1963 En un principi hereu dels models russos i, sobretot, de D Šostakovič i S Prokof’ev, com ho demostren la seva cantata infantil Meie aed ‘El nostre jardí’ i l’oratori Maailma samm ‘La marxa del món’, posteriorment es decantà pel serialisme Nekrolog , 1960 Perpetuum mobile , 1963, per a orquestra i també feu ús de la tècnica del collage en obres com Pro et contra , per a violoncel i orquestra 1966 Al principi de la dècada dels setanta, s’interessà pel cant pla, la polifonia francesa i francoflamenca dels…

Es formà amb el seu pare, i debutà com a flabiolaire i violinista en l’orquestra popular l’Art Gironí El 1928 assumí la direcció de la cobla Els Montgrins, de Torroella, en substitució de V Bou Dos anys més tard es traslladà a Barcelona on estudià amb Eduard Toldrà violí i amb Jaume Pahissa composició, mentre desplegava una intensa activitat com a violinista —fou membre de l’Orquestra del Liceu i collaborà amb altres formacions com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona o l’Orquestra de Cambra d’E Casals, entre d’altres— i fou director de la cobla Barcelona Albert Martí Virtuós flabiolaire,…

S’inicià com a músic d’adolescent en diversos grups de rock Després d’uns mesos com a mariner en un vaixell pesquer, s’establí a París com a cantautor i hi conegué Jacques Brel, que l’influí en aquest vessant La dècada de 1970 s’involucrà en l’antifranquisme militant d’extrema esquerra i es convertí en un destacat autor i intèrpret de cançons de tema politicosocial i romàntic Esdevingut una icona de la Transició , publicà diversos àlbums Retratos , 1969 Once canciones entre paréntesis , 1971 Palabra por palabra , 1972 Posiblemente , 1972 A donde el agua , 1973 José María Iparraguirre Patxi…

Tot i que estudià dret, els anys quaranta començà a treballar a la ràdio i a la televisió, i uns anys més tard al cinema com a guionista El 1964 debutà en la direcció amb S e permette parliamo di donne Obtingué el primer gran èxit amb la sàtira Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa 1968, interpretada per Alberto Sordi i Nino Manfredi, que juntament amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Sofia Loren i Stefania Sandrelli foren alguns dels actors que amb més freqüència protagonitzaren els seus films Consolidà la seva trajectòria els anys setanta…

Format al College of Art de Bradford 1953-57 i al Royal College de Londres 1959-62, aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art , que l’influïren profundament De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren Un viatge a Califòrnia 1964 acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista, refinat,…

Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…

Dirigida per Vicent Basà, és l’òrgan d’expressió dels treballs d’investigació de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud El naixement d’aquesta iniciativa editorial forma part de l’embranzida de producció historiogràfica local que es donà al País Valencià entre el final dels anys setanta i el principi dels vuitanta del s XX Quant als antecedents comarcals, cal apuntar que Annals començà a publicar-se un any després del I Congrés d’Història de l’Horta-Albufera El propòsit d’ Annals és estimular l’estudi i la publicació de treballs d’investigació en l’àmbit local i comarcal…

En sortiren nou números 1979-90, més un de previ 1978, sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià 1971, pretenia activar la tasca dels joves investigadors El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent Inclogué articles i materials tant en castellà com en català…