Resultats de la cerca
Es mostren 15972 resultats
Jordi Llavina i Murgadas

Jordi Llavina i Murgadas
© Departament de Filologia Catalana - Universitat de Barcelona
Literatura catalana
Escriptor, poeta i crític literari.
Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals Avui , El Temps , La Vanguardia , Catalunya Cultura i televisió Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novella La matèria del temps 1994, a la qual han seguit La mà tallada 1999, Nitrato de Chile 2001, premi Josep Pla i El llaütista i la captaire 2013 Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia 2001, Ningú ha escombrat les fulles 2008 i Londres nevat 2009 Per als infants, és autor dels contes de La capa d’…
,
companyia
Teatre
Grup d’artistes i tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.
El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…
Agència EFE
Periodisme
Agència de notícies en castellà.
Creada el 1939 a Burgos, com a societat anònima, es traslladà el mateix any a Madrid, i l’any 1940 s’obrí la delegació de Barcelona El 1965 es creà la corresponsalia de Buenos Aires, iniciant a l’any següent la distribució exterior de les notícies per Amèrica Llatina i el 1969 s’iniciaren els primers serveis de notícies en anglès i francès El servei de notícies en portuguès es creà el 2001, amb seu a Rio de Janeiro, i en àrab, el 2006, ubicat al Caire És una empresa informativa multimèdia que cobreix les informacions en diferents suports premsa escrita, imatge, ràdio, televisió i internet,…
bibliofília
Arxivística i biblioteconomia
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.
Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel…
Vicent Ferran i Salvador
Història
Historiador.
Batxiller per l’Institut General i tècnic de València el 1915 Es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, el 1940, i fou professor de la Universitat de València, secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director de número del Centre de Cultura Valenciana Els seus treballs d’història i art de temàtica valenciana foren publicats en diverses revistes especialitzades, com ara “De inquisición valenciana una cuestión de competencia” 1942, “De la Valencia del siglo XVI La pragmática de las mulas” 1943, “Esteban March y sus pinturas del Museo del Prado” 1945 i “Pablo…
,
Santa Eulàlia de la Seu d’Urgell
La capella de Santa Eulàlia de Mèrida, semblant a les esglésies que, amb la mateixa devoció, es poden trobar a les diferents capitals dels bisbats catalans altmedievals, com ara Vic, Lleida, Terrassa…, era situada a l’indret que actualment ocupa l’Ajuntament de la Seu d’Urgell En els baixos d’aquest edifici s’han identificat vestigis d’aquella construcció, que han estat recentment motiu d’una exploració arqueològica Curiosament l’església de Santa Eulàlia, més concretament el seu altar, esmentat per primera vegada el 1036, apareix sempre —en els documents consultats— com l’altar on es juraren…
Mare de Déu de la Font (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Característica silueta de l’església amb l’absis mutilat i un porxo a ponent afegit tardanament El campanar també ha sofert transformacions J Moner La capella de la Mare de Déu de la Font és situada al sud de Fontcoberta, en una fondalada Mapa L38-12295 Situació 31TDG822662 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Figueres, i als 3 km, dins la urbanització de Malianta cal desviar-se a la dreta per la carretera senyalitzada de Fontcoberta A uns 200 m, en arribar al veïnat de la Farrés, cal prendre un camí de terra que travessa el veïnat i que després d’uns…
Sant Vicenç de Bonestarre (Ribera de Cardós)
Art romànic
El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’església de Santa Maria…
Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret (Lladorre)
Art romànic
Les primeres notícies sobre Lleret són de la segona meitat del segle XI L’any 1069, el comte de Pallars Jussà Artau I i la seva muller Llúcia permutaven amb Hug de Sala, fill de Toda, la vila de Leseret amb tots els seus termes, per la vila de Ginestarre, a excepció del terç de l’església d’aquesta població, que es reservava Hug de Sala, més trenta sous L’any 1086, però, se signà una convinença entre el bisbe Bernat de la Seu i el comte Artau II, segons la qual aquest havia de retornar a la mitra l’església de Santa Maria d’Àneu i la vila de Lleseret , i el bisbe per la seva part…
Sant Esteve de Camps (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església les quals mostren un munt de pedres que deixen veure encara un plec en degradació, únic vestigi de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella són emplaçades en un margenal que delimita uns camps propers al mas O la Caseta, situada a la banda nord-occidental del terme Long 1°41’47” — Lat 41°46’54” Un cop situats a Camps, cal emprendre un camí carreter que mena al mas la Caseta, darrere el qual i al margenal d’uns camps, hi ha les poques restes que es conserven de la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic…