Resultats de la cerca

Rebé la seva primera formació musical a la Kreuzschule de Dresden Més tard compaginà els estudis a la universitat amb els de música i se sap que el 1718 era alumne del compositor i violinista JG Pisendel El 1723 anà a Praga, on s’estigué sis mesos i rebé lliçons de G Tartini El 1726 fou nomenat mestre de concerts a Merseburg, i fou durant aquest període que JS Bach li confià com a alumne el seu fill gran, Wilhelm Friedemann Després de diverses feines de curta durada en diferents ciutats alemanyes, el 1740 es traslladà a Berlín com a director musical de la capella reial, càrrec que ocupà fins…

Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H Mancini i L Bernstein El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola , de J de Armiñán Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pellícules Ha treballat per a directors com Vicente Aranda,…

Fill de David F’odorovic Ojstrakh , estudià amb el seu pare a l’Escola Central i al Conservatori de Moscou El 1949 fou guardonat amb el primer premi del Concurs per a Joves de Budapest, i el 1952, amb el Wieniawski de Poznań El 1958 ingressà a la Filharmònica de Moscou El mateix any començà a treballar al conservatori, primer com a assistent del seu pare i posteriorment com a professor Tocà sovint amb la seva esposa, la pianista Natalia Zercalova, i també feu una important carrera internacional com a solista amb directors com H von Karajan, O Kemplerer o L Maazel El 1991 celebrà el seu 60è…

De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre aquests…

Inicià estudis musicals amb un professor de la capella de música de la catedral de Barcelona i els continuà més tard amb Pietro Donatutti Durant tres temporades fou contractat pel Gran Teatre del Liceu El 1841 anà a ampliar estudis de cant a Milà amb F Lamperti i en 1841-42 estigué contractat a Pavia, on es presentà amb I Puritani , òpera amb la qual tingué una bona acollida Posteriorment actuà en altres teatres italians, com els de Pàdua, Vicenza, Venècia, Trieste, Torí, Milà i Verona També cantà a Viena i entre els anys 1849 i 1851 actuà a Barcelona Arreu demostrà la seva vàlua com a baix…

Estudià cant a Nova York amb FSt Leger i D Ferro, i el 1970 debutà amb la New York City Opera com a Pelléas, paper que originalment fou concebut per a baríton L’any 1974 cantà a Washington Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi, i un any més tard es presentà com a Guglielmo Così fan tutte al Metropolitan de Nova York A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que l’ha dut a actuar, amb gran èxit de públic i crítica, a la Scala de Milà, el Covent Garden de Londres, les òperes de Chicago i San Francisco o el Festival de Glyndebourne El seu ampli repertori inclou títols de…

Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C Monteverdi La…

Començà la carrera periodística al Diari de Barcelona com a redactor 1969-75 i posteriorment com a cap de la secció d’esports 1975-78 Dirigí a Televisió Espanyola els programes esportius Polideportivo i Sobre el Terreno 1973-75 Collaborà a Radio España de Barcelona 1975-76 i a Ràdio Barcelona 1976-86, com a redactor i com a director de programes esportius En premsa escrita, cal destacar que fou un dels fundadors de la revista d’humor esportiu Barrabás 1973 i participà en el diari esportiu 4-2-4 Publicà el llibre La gran estafa del fútbol español 1975 També collaborà en les publicacions…

Nét de Richard Wagner i fill de Siegfried Wagner, cresqué amb els Festivals de Bayreuth, en els quals tingué ocasió de conèixer escenògrafs tan cèlebres com Emil Preetorius i Alfred Roller S’inicià professionalment al final dels anys trenta, i una de les primeres feines com a professional foren els dissenys per a una producció de Parsifal 1937 El 1951, juntament amb el seu germà Wolfgang, reprengué les activitats dels Festivals, interromputs durant la Segona Guerra Mundial Durant els anys que es mantingué en el càrrec de codirector 1951-66, les representacions operístiques a Bayreuth…

Es formà com a organista a la seva ciutat natal A més, aprengué a tocar altres instruments de teclat i també el llaüt i la viola de gamba Ordenat de sotsdiaca l’any 1573 i de sacerdot el 1575, durant algun temps estigué actiu com a cantor i instrumentista a Pesaro L’any 1577 marxà al convent agustí de Santo Stefano de Venècia, on visqué fins el 1583 Allí treballà com a cantor i estudià contrapunt amb Andrea Gabrieli Després d’estudiar teologia a Pàdua, passà a servir com a cantor a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria a Graz 1584-90 i a la del duc Guillem V de Baviera a Munic 1590-96 La seva…