Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, ara en ruïnes, des del costat de ponent ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, erigida dalt d’un petit tossal envoltat de boscos i conreus, és situada a la banda sud-occidental del terme, al començament de la Clau Reial dels Prats, que forma un llarg i estret apèndix estès vers ponent entre els municipis de Sant Martí de Sesgueioles i Veciana, penetrant lleugerament fins al Pujalt Mapa 35-14362 Situació 31TCG764171 S’accedeix a la capella a través de la carretera de Calaf a Igualada per Copons i Jorba Poc després dels Prats de Rei…

En el decurs dels treballs de restauració del palau Pallejà aparegueren, a l’octubre del 1997, les restes d’un important conjunt de pintures murals Aquest edifici, situat al carrer de Lledó, 4, ha estat esmentat ocasionalment i de manera errònia amb el nom de palau Fiveller, tot suposant que Joan de Fiveller i de Santcliment, conseller de la ciutat de Barcelona, hi havia viscut L’estança que acollí aquestes pintures havia tingut una alçada de 7,25 m La paret oest feia 5,10 m d’amplada, i la paret orientada a nord, més de 14 m A la paret sud, quatre grans arcades obrien aquest espai al pati…

Situació Vista exterior de l’església des de ponent amb la porta d’entrada i una finestra cruciforme sobre seu A Borbonet Aquesta capella es troba vora l’antiga masoveria de la casa de Sant Sixt, que queda just al final del terme municipal de Vic, al cantó de ponent i a uns 100 m de la carretera C-154, de Vic a Gironella, davant el punt quilomètric 1 Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,8 —y 42,3 31 tdg 368423 Per arribar-hi cal prendre un camí a mà dreta, que hi ha al punt…

Situació Façana de l’església de Santa Eulàlia de Crespià, ampliada als segles XVI i XVII amb una gran torre campanar amb una torrella d’angle L’edifici romànic es manté bàsicament entre les ampliacions tardanes F Tur Al nucli de la vila de Crespià, situat a cada banda de la riera del mateix nom, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Marc, al sector de migdia de la població, a la plaça de l’Església Mapa L38-11257 Situació 31TDG835708 Crespià és un municipi que es troba just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte estret amb la rodalia…

El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…

Plànol de la trama urbana de Lleida, amb indicació del possible àmbit urbà d’època romana i de les troballes del mateix període A Pérez Els segles IV i V tenen, pel que fa a Ilerda, un extraordinari interès, ja que des de fa un parell de dècades des del 1979 disposem de noves fonts escrites, les quals s’afegeixen a les que ja eren conegudes des d’antic a més d’aquestes noves fonts, cal dir que en dues de les diverses intervencions arqueològiques iniciades poc després per part de la Universitat de Lleida i, posteriorment, pel Servei Municipal d’Arqueologia, es van documentar, per primera…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Feu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, collaborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i feu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona

Gentil és un personatge de ficció creat per Verdaguer a partir de la llegenda del cavaller d’Enveig, que és a l’origen de la fundació del monestir de Cuixà Canigó , cant IX Tot just armat cavaller, el seu pare, Tallaferro, i el seu oncle Guifré, condemnen el seu amor per la pastora Griselda i li confien la defensa del castell estratègic de Rià Però, a la nit, contemplant les congestes del cim del Canigó, l’escuder l’enganya dient-li que les congestes són talismans que li faran possible l’amor de Griselda Gentil emprèn l’ascensió al cim i, en arribar-hi, és víctima de l’encís de↑ Flordeneu ,…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita a Mèxic al principi dels anys seixanta, es publicà per primera vegada l’any 1964 a Mèxic, en la versió castellana de l’autor La versió catalana va aparèixer a Barcelona l’any 1968, quan el poeta encara vivia a Mèxic, prologada per Francesc Vallverdú L’exegeta Anna Murià considera l’obra «una autobiografia lírica de caràcter més espiritual que històrica» L’obra, d’una banda, és una experiència creativa parallela a les Elegies de Bierville de Carles Riba, però des de l’òptica del vitalisme català que arrenca amb Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit…