Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
oleotòrax
Injecció intrapleural d’oli o de substàncies olioses, practicada fa anys per tal d’obtenir el col·lapse del pulmó.
vernís
Disseny i arts gràfiques
Nom que hom dóna al vehicle o suport dels pigments de la tinta d’imprimir, generalment oli de llinosa.
bec
Extrem d’un llum d’oli, de petroli, etc, per on surt la punta de ble que hom encén.
La vila de Caldes de Montbui
Art romànic
Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…
Fontanars dels Alforins
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, segregat el 1927 del d’Ontinyent.
Es troba a l’ altiplà de l’Alforí , lleugerament ondulat i estès entre el planell de la Replana, a l’W de la serra d’Ontinyent al S i els contraforts de la serra Grossa al N És drenat pel barranc de Gorgorróbio a la capçalera del riu Clariano i per la rambla de Fontanars a la capçalera del riu de Cànyoles A la part més muntanyosa, hi ha més de 3000 ha de terreny forestal pineda i matollar, sobretot Predomina el secà, que produeix cereals, vinya, oliveres i melons Les terres, relativament repartides, són majoritàriament conreades per propietaris La ramaderia bestiar oví, cabrú i porcí, l’…
Zadar
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, Croàcia.
Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al segle IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del segle XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el segle XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el…
Benetússer
Benetússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud de la ciutat de València.
El terme, molt petit 0,76 km 2 , limita amb el de la ciutat i s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant és ocupat totalment per les edificacions No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura Hi té molta importància la indústria de mobles i de la fusta en general, de tipus mitjà i menestral Altres indústries són l’alimentària licors, embotits, oli, la tèxtil i la química insecticides agrícoles La població activa al sector secundari arriba al 42%, i al sector de serveis, al 49% A causa del desenvolupament de la indústria i de la proximitat de València ciutat…
Almedíxer

Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme 35 ha…
Lucca
Vista de la catedral de Lucca
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el govern, fins…
Francesc Puig i Verdaguer
Economia
Agronomia
Terratinent i comerciant.
A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles sobre el tema…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina