Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Els fabricants de canonades
Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…
aigües residuals depurades
Agronomia
Aigües residuals que han estat sotmeses a un seguit de tractaments físics, químics i biològics per eliminar la contaminació present fins a reduir-la a límits acceptables per al medi receptor.
A la Unió Europea la protecció i millora de l’estat dels recursos hídrics és regulat per la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell Europeu, coneguda com Directiva marc de l’aigua A Catalunya, la xarxa de sanejament permet tractar els cabals d’aigua residual del 90% de la població de Catalunya
vincamina
Farmàcia
Química
Alcaloide cristal·lí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua, òpticament actius, que es fonen a 232-233°C Forma un hidroclorur, soluble en aigua, que es fon a 212°C Hom l’obté de Vinca minor , en la qual ocorre, i és emprada com a activador de les funcions cerebrals
apomorfina

Apomorfina
©
Farmàcia
Química
Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc.
La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament
La vida als rius i als llacs de les boscanes decídues
Les aigües continentals al domini de les boscanes Els ecosistemes d’aigües continentals no existeixen aïllats de l’entorn Encara que no hi hagi una correspondència exacta entre els trets que caracteritzarien una regió limnològica i la vegetació decídua, l’ecologia de llacs i rius del bioma de les boscanes decídues està íntimament lligada a les característiques generals d’aquest Per això, alguns dels trets característics que es descriuen aquí serien igualment aplicables a altres biomes de clima temperat, encara que hi predomini una vegetació d’aciculifolis de fulla perenne com a la taigà vegeu…
dragatge
Construcció i obres públiques
Operació d’excavar grans quantitats de materials subaquàtics.
La finalitat del dragatge és d’augmentar i mantenir la profunditat de l’aigua als canals, els rius i les badies, d’augmentar el nivell de les planes pantanoses i crear àrees terrestres amb millors drenatge i salubritat, de construir dics, rescloses i altres obres de control de corrents i costes, i de recuperar dipòsits submarins amb valor comercial Hom practica el dragatge de molt temps ençà Els xinesos i els assiris empraven ja eines en forma de cullera per a netejar els corrents d’aigua A Itàlia, Leonardo da Vinci inventà procediments per a drenar aiguamolls i condicionar badies A Holanda,…
corredora
Transports
Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.
La corredora de barqueta consisteix en una peça de fusta en forma de sector circular barqueta 1 que, deixada anar a l’aigua, resta surant al punt on ha caigut mentre hom li va amollant corda des de l’embarcació en marxa, la qual cosa permet de conèixer la distància recorreguda per l’embarcació en un temps donat i, doncs, la velocitat Actualment hom empra la corredora mecànica , la qual, mitjançant el moviment de rotació que pren un eix amb ales helicoidals quan, submergit a l’aigua, és arrossegat per l’embarcació en marxa, permet de mesurar la velocitat del vaixell Hi ha també la corredora…
ampolla de Leiden

Ampolla de Leyden
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.
Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual Fou Franklin qui demostrà què és un condensador les armadures són els papers metàllics i el dielèctric el vidre Hom el carrega prenent-lo amb la mà i tocant amb el ganxo el pol d’una…
càrrega de profunditat
Militar
Recipient, generalment cilíndric, farcit amb una potent càrrega explosiva i proveït d’una espoleta i dels mecanismes de regulació i de seguretat adequats, que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.
La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri L’espoleta pot ésser de percussió accionada en topar amb un obstacle,, hidroestàtica accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta, de pas d’aigua accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat, magnètica accionada per la distorsió del camp magnètic terrestre…
Sant Vicent de Llíria
Santuari
Santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), 3 km al N de la ciutat.
És un centre de peregrinatges ferrerians i d’aplecs comarcals Vicent Ferrer visità el lloc, i diu la tradició que hi feu brollar aigua de la font un any de gran secada La séquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida dels termes de Llíria i Benissanó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina