Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment amplià la seva formació amb B Casablancas i JA Amargós Defensor d’un concepte de música integral, és un creador proper al món del jazz, la música popular i el flamenc Ha fet collaboracions amb Santiago Auserón i el cantaor Miguel Poveda, en els projectes Poemas del exilio —premi Ciutat de Barcelona, 2004— i Desglaç , on musicava i portava a un registre flamenc poemes de Rafael Alberti i poetes catalans És autor de les òperes Ruleta Ópera para un fin de siglo 1998 i Juana 2005, ambdues en format de cambra, i La cabeza del…

El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys enregistrà una vintena de…

Doctorat en dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia, on amplià estudis en 1972-75, fou director general d’universitats al Ministeri d’Educació i Ciència 1982-85 Professor visitant a la Universitat de San Diego Califòrnia el 1979, és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1982 i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Influït per l’Escola de Frankfurt, ha aprofundit en l’estudi de la història del pensament social, la teoria sociològica, la sociologia del coneixement, la ciència…

Doctor en ciències econòmiques, amplià estudis a l’Institut d’Investigació i Planificació de Grenoble Autor d’estudis sobre l’economia gallega, participà en els governs socialistes de 1985 a 1994, i fou subsecretari del ministeri de Transports i, posteriorment, secretari general d’infraestructures del ministeri d’Obres Públiques El 1997 renuncià a l’escó de diputat per a concórrer a les eleccions gallegues, i fou elegit diputat Portaveu socialista al parlament gallec i secretari general del Partit Socialista de Galícia des del 1998 reelegit el 2000 i el 2004, al juliol del 2005 fou elegit…

El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva carn és menys…

Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’ADIFOLK Associació per a la Difusió del Folklore En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta En els seus inicis, les JIF se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es…

Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de…

Educat entre Roma i Niça, entrà en contacte amb el món musical quan es desplaçà a París per estudiar-hi dret Amb la seva característica veu trencada, a vint-i-tres anys debutà com a cantant als cabarets de Montecarlo i, el 1946, ho feu a París Musicà textos seus Le piano du pauvre , Jolie môme , L’homme,  Paris Canaille o Avec le temps i de poetes com Verlaine, Baudelaire o Rimbaud, Aragon, entre d’altres, que han esdevingut cançons cèlebres Autor d’una àmplia discografia, a més de cançons, compongué música de cabaret, rock amb el grup Zoos, un oratori, la  Symphonie interrompue També…

Estudià primer al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Gibert, J Zamacois i J Massià, i després amplià estudis a París, amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers Bèlgica, amb P Gevers Amb un repertori molt extens des del barroc fins als autor contemporanis, ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Com a compositor cal destacar la seva obra per a piano Seguit 1972, potser la més significativa, així com Música 17 1974, Joc de cadires , que fou executada al Festival de Música de Barcelona de 1980, o el Concert…

Era fill i deixeble d’ Antoni Batllori i Jofré Publicà acudits sobre temes d’actualitat en la premsa periòdica El Noticiero Universal , Avui  i El País , on signava Tonight i en revistes El Jueves , El Papus  i El Triangle , amb un estil marcadament caricaturesc Des del 1994 collaborà a La Vanguardia  amb la tira diària d’humor polític “Ninots” És autor d’alguns volums de reculls de les seves tires, entre els quals  Pobres abuelos 1992,  Ninots La política de 1999 en tiras 2000, Pujol, 1995-2003 2003 i Aznar 2004 També treballà en el camp del cinema, especialment l’infantil, i és autor d’…