Resultats de la cerca
Es mostren 2532 resultats
Cronologia de la prehistòria
Dates històriques Paleolític des dels inicis de l’home fins al 6000 aC 30000aC-8000aC La vida es desenvolupa al voltant de les coves, on trobem manifestacions artístiques que van des del realisme naturalista fins a ideogrames abstractes, lineals i geomètrics, de contingut simbòlic, ja sigui en forma de pintures, gravats o diversos objectes i estris Els jaciments arqueològics més interessants són al Gironès Reclau-Viver i Bora Gran d’en Carreres El material lític i ossi descobert es conserva al Museu de Banyoles Neolític 6000-2500 aC Trobem les primeres aglomeracions protourbanes Roc d’en…
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el segle VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del segle V aC, al segle IV aC i a la primera meitat del segle III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana És el jaciment arqueològic més…
situació
Transports
Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.
L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació , és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són la línia de demora, la…
Eulàlia Valldosera
Art
Artista.
Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…
Jaume Xifra

"Del mot a la imatge; de la imatge a la paraula", exposició de Jaume Xifra a la Universitat de Perpinyà (2001)
Art
Artista plàstic.
De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del consumisme Posteriorment 1966-70, amb altres destacats artistes catalans conceptuals, com Antoni…
necròpolis
Necròpolis de la cova del Romeral, a Antequera (Màlaga)
© Fototeca.cat
Arqueologia
Conjunt de sepulcres subterranis.
Aquest terme designà primerament els sepulcres d’Alexandria d’Egipte, però posteriorment fou emprat en especial per a referir-se als cementiris d’època prehistòrica o antiga, que constitueixen una de les fonts de documentació estudiades pels arqueòlegs El ritual d’enterrar els morts segons sistemes o costums establerts, diferents en cada cultura, és documentat des del Paleolític, però és del Neolític ençà que hom disposa de restes abundants Els enterraments poden ésser individuals, de parella o família nuclear, o collectius de grup o clan, segons les cultures i les èpoques Els cadàvers poden…
moira
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Cadascuna de les divinitats del destí, en la mitologia grega.
Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada en Homer la moira és una de sola que presideix els moments culminants de la vida humana naixement, matrimoni i mort D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals tal com es palesa en l' Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’interior de l’ànim…
colibrí

Femella de colibrí de coll de robí
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Nom donat a diversos gèneres d’ocells pertanyents a la família dels troquílids i que són representats per uns 123 gèneres i unes 320 espècies.
Les seves dimensions varien des de les d’un borinot 6 cm a les d’una oreneta 22 cm El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una gamma de colors…
matèria fosca
Astronomia
Matèria que, presumiblement, conforma el 90% de la massa total de l’Univers.
La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del Sol i que, en…
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina