Resultats de la cerca
Es mostren 2068 resultats
Aràbia Saudita 2016
Estat
Al gener va esclatar una greu crisi bilateral amb l’Iran quan l’Aràbia Saudita va trencar-hi relacions diplomàtiques després que una multitud ataqués l’ambaixada saudita a Teheran en protesta per l’execució del clergue xiïta Nimr Bàkir al-Nimr Aquest fet es va emmarcar en la pugna dels dos països per l’hegemonia regional D’altra banda, l’Aràbia Saudita va continuar enfortint les seves aliances i, al febrer, va anunciar la creació d’una coalició de 34 països islàmics per a combatre el terrorisme, que tindrà el seu centre d’operacions a Riad, la capital saudita A més, al març, es va complir el…
Montenegro 2016
Estat
Al novembre, Duško Marković va ser nomenat nou primer ministre de Montenegro després de guanyar les eleccions del dia 28 © Govern de Montenegro / B Ćupić La política montenegrina va estar marcada per la celebració d’eleccions legislatives al mes d’octubre, que van suposar la victòria del Partit dels Demòcrates Socialistes DPS, del primer ministre, Milo Djukanović, amb més del 40% dels vots i 36 escons dels 81 del Parlament La sorpresa la va donar després Djukanović en anunciar la seva retirada com a candidat per a assumir el Govern del país, i la proposta de Duško Marković, excap dels serveis…
Suècia 2016
Estat
L’economia sueca va registrar bons resultats, amb una suau desacceleració del PIB per sobre del 3% influïda per la debilitat de la demanda del Regne Unit, un important soci comercial, després del vot del Brexit El consum de les famílies i les exportacions van ser els principals motors de creixement Els resultats de les exportacions van continuar forts, tot i que menys que en anys anteriors El dèficit estructural es va ampliar, tot allunyant la política fiscal com a instrument de superàvit Així, el país va mostrar unes finances públiques sòlides, alts nivells d’inversió i va aconseguir…
Narcís Serra i Serra
Narcís Serra i Serra
© Fototeca.cat
Economia
Política
Polític i economista.
Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC PSC-PSOE , després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77, ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional 1977-79 Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” PSC, PSUC , CiU i ERC , càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de…
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…
tria pública
Economia
Teoria econòmica que, a través de l’anàlisi dels conceptes de racionalitat i coherència que haurien d’informar les decisions públiques, sosté que no és vàlid el supòsit que aquestes obeeixen a l’interès general.
Argumenta que hi predominen l’egoisme, el clientelisme i altres criteris antieconòmics La teoria revisa tots els àmbits polítics i administratius vot, partits, burocràcia, justícia, etc i formula propostes normatives Sorgida als Estats Units, a la darreria dels cinquanta, té per autors JM Buchanan, G Tullock, A Bernard i altres
anivelladora
Construcció i obres públiques
Màquina d’obres públiques utilitzada per a donar la forma definitiva a la superfície d’un terreny (talussos, cunetes) o deixar-lo a punt, després de compactar-lo, per a rebre el paviment (carreteres, autopistes).
Són vehicles autopropulsats sobre pneumàtics, d’una potència que oscilla entre els 70 i 200 kW, provists d’una fulla que mitjançant dispositius hidràulics pot ésser desplaçada a banda i banda del vehicle, pot pujar i baixar, i ésser orientada en qualsevol angle per tal d’arrencar la terra capes primes de fins a mig metre o escampar materials solts terra, sorra, grava, etc
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Consorci públic d’entitats creat l’any 1984 per diverses entitats públiques amb l’objectiu d’impulsar els estudis de la regió metropolitana de Barcelona, promoure la formació de tècnics i assessorar l’administració local.
Fundada amb el nom d’Institut d’Estudis Metropolitans, en foren els promotors la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona Posteriorment s’hi integraren la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, les universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca i adoptà el nom actual 2000 Duu a terme estudis entorn a temes com els hàbits i les condicions de vida, la victimització i la…
alteració de fites
Dret penal
Delicte consistent en la modificació de fites o altres senyals destinats a delimitar les propietats particulars o públiques o els límits entre municipis, per tal d’obtenir-ne un benefici o per causar un perjudici.
WWAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir connexions a través de xarxes de gran abast, siguin públiques o privades, en àrees geogràfiques extenses (com ara una ciutat, un país), mitjançant antenes o sistemes satèl·lit.
Incorporen tècniques de telefonia cellular, i es basen en tecnologies com ara les GSM, GPRS, UMTS o WiMAX, entre d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina