Resultats de la cerca
Es mostren 2456 resultats
Sant Andreu de Cal Pallot (Puig-reig)
Art romànic
Situació L’església, que s’aixeca vora la masia de Cal Pallot, és situada en un paratge boscos drenat per a riera de Merlès, a la banda nord-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 09,8 — y 47,5 31 TDG 098475 Vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oest, amb el mur frontal de ponent rematat per un campanar d’espadanya de dues obertures, avui mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’exterior des del costat de tramuntana, en el qual curiosament fou oberta la porta d’…
Sant Martí de la Nou de Berguedà
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí de la Nou centra un petit nucli de cases que formen el poble de la Nou de Berguedà, a 876 m d’altitud, en una vall afluent al Llobregat, i voltada d’altes muntanyes com el puig del Reu, les Rovires, Sobrepuny, la Baga Negra, Tastanós i la costa de Viladomat Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,1 — y 69,0 31 TDG 081690 Una vista de l’exterior de la capçalera de l’església amb l’absis central i l’absidiola del costat de migjorn R Viladés Una vista general de la…
Contenidors per al transport
Taula de les àmfores de la Bètica trobades amb més freqüència a Catalunya A Fonollà Quan parlem de contenidors ceràmics per al transport de productes parlem bàsicament d’àmfores Estudiarem seguidament en diverses fitxes les àmfores antigues tardanes localitzades a Catalunya, bo i classificant-les segons el lloc de procedència També es tractarà un cas de reutilització d’àmfores com a lloc d’inhumació Àmfores de la Bètica Des del començament de l’imperi, la Bètica, el sud de la Península Ibèrica, va subministrar a Roma i a la resta de províncies dos productes fonamentals l’oli i les salaons de…
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans
Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…
La depressió de l’Empordà
La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…
Capitells i fragments arquitectònics d’una altra procedència
L’inventari següent inclou un seguit de peces d’escultura arquitectònica de procedència diversa, sovint desconeguda Destaca el conjunt de capitells conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona Capitell MHCB, núm d'inv 9889 Aquest capitell pertany al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, amb el núm d’inv 9889 Actualment és al Dipòsit Municipal Es tracta d’una peça trobada a Barcelona El capitell, de pedra calcària i del tipus corintitzant, es troba en molt mal estat i sembla que la base fou rebaixada per tal que encaixés amb una altra peça Fa 50 cm d’alçària i 46 × 46 cm l…
la Portella

La Portella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…
Albons

Albons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al centre del sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís de Montgrí i la serra de Valldavià, límit amb l’Alt Empordà.
Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…
Llibre Pseudoagustini dialogus super septuaginta et una quaestionibus sub titulo Orosii percontatis et Augustini respondetis
Art romànic
Foli 5 del ms 113, on hi ha una curiosa representació d’un personatge ajagut al final del foli, que assenyala la paraula spiritus ECSA - J Colomé Es tracta d’un llibre * de petites dimensions, datat entre els segles XI-XII Els seus folis de pergamí, amb unes mides aproximades de 193 × 125 mm, allotgen una caixa d’escriptura de 137 × 83 mm, amb un sol bloc de text El nombre de línies per foli és de 23, i el total de folis és de 36 * El còdex fou guillotinat, en fer la nova enquadernació, com la majoria dels còdexs trobats en època del canonge R O’Callaghan, al final del segle passat * Arran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina