Resultats de la cerca
Es mostren 10795 resultats
Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a l’esquerra del Besòs i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…
Maldà

Vista de Maldà
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació El terme de Maldà és un dels més grans de tota la vall del Riu Corb És situat en el límit entre les comarques de l’Urgell i de les Garrigues i molt proper pel S a la Conca de Barberà Limita al N amb Belianes i Sant Martí de Riucorb, que també hi confronta per l’E, per on també limita amb el terme de Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, al S també amb els Omells de na Gaia, l’Espluga Calba i els Omellons i a l’W amb el terme d’Arbeca, aquests tres darrers de la comarca de les Garrigues Maldà es troba a la riba esquerra del Riu Corb, que li fa de línia…
les Oluges
les Oluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de les Oluges, de 18,95 km 2 , s’estén a banda i banda de l’alta vall del Sió fins als plans de les carenes Limita al N amb el municipi de Sant Ramon, a l’E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l’W El petit Sió, augmentat pels cabals del torrent de Freixenet i per les valls on s’escorren els torrents de Malacara i de Vergós, tot i no portar un cabal gaire notable, proporciona a la vall que s’estén entre Montfalcó i la població de les Oluges un subsol abundós en aigua en temps de pluges normals, i això fa que aquest terme, a base de pous, pugui abastar…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…
literatura egípcia
Literatura
Literatura de l’Egipte faraònic i del període grecoromà conservada en escriptura jeroglífica, hieràtica i demòtica.
Els seus límits cronològics van, doncs, del tercer millenni aC al segle IV dC Pel que fa als temàtics, hi ha un corpus de documents estrictament literaris Queden, doncs, fora una sèrie de fonts escrites religioses, jurídiques, científiques, etc utilitzades de vegades en el seu estudi Entre els problemes que planteja, els més complexos són escassetat dels materials, mala conservació de bastants texts, transmissió defectuosa de determinades peces i, a l’últim, dificultat extrema d’alguns dels escrits Malgrat això, el judici global sobre la literatura egípcia ha d’ésser positiu Té algunes obres…
Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Art gòtic
Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè…
Castell de Coaner (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació La torre del castell, únic element que ha subsistit de la vella fortalesa, es dreça majestuosa sobre un penya-segat, format per estrats inclinats, sota el qual s’arrauleixen l’església de Sant Julià i la masia de Can Serra, construccions que s’erigeixen en un paratge boscos drenat per la riera de Coaner, a la banda nord-oriental del terme Long 1°38’52” - Lat 41°49’21” Vista del conjunt medieval amb l’església de Sant Julià i la torre, únic element que ha aconseguit arribar a nosaltres de l’antiga fortificació J Pagans-TAVISA Vista del conjunt medieval des del costat sud-occidental…
Castell de Palau-sator
Art romànic
Situació Torre castell, l’element més notable del conjunt, restaurada recentment És un edifici bastant ben conservat, probablement del segle X J Bolòs És un castell pre-romànic situat al cim d’un turó, des d’on s’albiren els camps tot al voltant, situats en un nivell més baix Aquesta fortificació, de l’alta edat mitjana a l’època gòtica, fou lleugerament transformada i esdevingué la torre mestra d’un castell més ampli, envoltada d’un clos emmurallat Mapa 334M781 Situació 31TEG093488 El castell és situat al centre de la població de Palau-sator i ja és visible des la carretera que hi mena Pels…
El monestir de Santa Anna de Barcelona (Barcelona)
Art romànic
Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que…
Vilabella

Vilabella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes de Montferri, Bràfim i Puigpelat N i Nulles W, a l’Alt Camp, i amb els de Renau SW, Vespella de Gaià SE i Salomó E, del Tarragonès És a la part meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Gaià, riu que forma el límit oriental i que passa en aquest sector profundament encaixat i formant pronunciats meandres entre els darrers contraforts del Montmell a l’indret conegut per l’estret de Cadernal, hom havia projectat el 1925 un pantà de regatge que no es portà a terme La vila de Vilabella és el cap de municipi i l’únic…