Resultats de la cerca

El 1857 ingressà a l’exèrcit i inicià la seva formació militar El 1868, obtingué el grau de capità Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona 1869 i Gràcia 1870 Intervingué, en contra dels carlins, en diverses accions de la III Guerra Carlina a Navarra, de les quals cal destacar la de Discastillo, la batalla de Montejurra 1873 i la de San Pedro de Abanto i Murrieta 1874 El 1875, arran de la seva participació en l’aixecament del bloqueig de Pamplona i també per la presa de Monte Esquinza i dels pobles de Lácar i Lorca, fou nomenat tinent coronel El mateix any passà a…

Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als…

Lluís Ferrant i Llausàs Barcelona 1806 — Madrid 1868, pintor i acadèmic, es formà a Madrid, a l’escola de San Fernando Estigué deu anys a Roma, pensionat per l’infant Sebastià Gabriel Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando 1861 Pintor romàntic amb influències natzarenistes, és autor de quadres d’història Santa Isabel , 1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla i de retrats Museo Romántico de Madrid Germans seus foren el músic Alexandre Ferrant i Llausàs i el pintor Ferran Ferrant i Llausàs Palma, Mallorca 1810 — El Escorial, Castella 1856, format a San Fernando…

Establert a Barcelona l’any 1814, un any abans havia iniciat un negoci de construcció naval que amplià amb altres activitats comercials Amb els anys, anà estenent els seus negocis a Madrid, Andalusia, les Balears, Navarra i, fora de l’Estat espanyol, a París, Londres i l’Havana, entre altres Fou un dels principals introductors del gas a Barcelona quan avalà Charles Lebon amb una fiança per a presentar-se al concurs per a l’enllumenat amb gas de Barcelona 1841, que guanyà i li permeté adjudicar-se la primera contracta Dos anys després es constituí la Societat Catalana per a l’…

Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne…

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…

Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l’època tornà…

La primera notícia que es té del lloc d’Aravell data del 910, en què els homes de la vila d’Arfa restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres que havien ocupat durant cinc anys, al lloc d’ Eravedre El terme d’ Aravel, Eravelle o Araville apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII, per raó, principalment, de donacions o deixes testamentàries de terres situades en aquest indret a favor de la canònica de Santa Maria de la Seu L’advocació de Sant Esteve, vinculada a Aravell, apareix en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou a Aravell, “ in apendicio de Sancto Stephano …”, del…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…

S’especialitzà en la publicació d’obres didacticohistòriques Fou deixeble de F Valls i Taberner i de F Martorell als Estudis Universitaris Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 L’amistat amb J Vicens i Vives –que condicionà bona part de la seva tasca d’historiador– es forjà durant el debat que aquest mantingué, l’any 1935, amb A Rovira i Virgili Bagué hi intervingué defensant les aspiracions de la nova generació de la historiografia catalana Durant els anys de la guerra civil, promogué la recerca i l’ensenyament de la història de Catalunya a través del Seminari…