Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
llagostí
Llagostins
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels penèids, de 20 cm de llargada màxima, que es caracteritza per les primeres antenes, molt curtes i juntes, i per les branques internes de les segones antenes, molt amples i planes.
És una forma mediterrània pròpia de la zona costanera, que habita sobre el fons fins a uns 40 m de profunditat, i és especialment freqüent a les desembocadures dels rius Als Països Catalans, la pesca de llagostins 84 tones el 1971, molt apreciats, se centra al sud de la desembocadura de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar, Vinaròs i, en menor escala, Benicarló i Peníscola també se'n pesca a Tarragona i el golf de Sant Jordi Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla i a la costa meridional Bellreguard, Santa Pola
pícea
Pícea
Qgroom (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les pinàcies, de fins a 50 m d’alt, de capçada cònica i de color verd fosc, amb les branques verticil·lades, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides.
Forma boscs extensos, a les terres boreals i a les muntanyes alpines És una espècie molt emprada en plantacions forestals No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus La seva fusta és emprada, especialment, per a fer caixes de ressonància per a instruments musicals, i la de menor qualitat és emprada en fusteria i per a pals de línies elèctriques i telegràfiques, apuntalament de mines, etc
adènia
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les passifloràcies, que comprèn mig centenar d’espècies d’arbusts i lianes d’Àfrica i Àsia: A. globosa, adaptada a la vida xerofítica, presenta un enorme tronc verd i carnós, i moltes branques espinoses.
ullastre
Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals
barba de caputxí
Micologia
Nom donat a diverses espècies de gèneres de líquens Usnea, Ramalina, Alectoria
i d’altres, molt ramificats o laciniats, penjants, que viuen fixos al tronc o a les branques dels arbres, en llocs alts humits o sotmesos a rosades freqüents.
sanguinyol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les cornàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de branques vermelloses, de fulles blanes, ovals i acuminades, de flors blanques, agrupades en corimbes terminals, i de fruits drupacis, amargs i negres un cop madurs.
És comú a tota l’Europa humida, sobretot en boscs, vorades i bardisses
aromer
Botànica
Arbust o arbre baix, de la família de les mimosàcies, molt espinós, de fulles doblement compostes, com les de les acàcia
veritables, i flors grogues i oloroses, agrupades formant glomèruls esfèrics anomenats, com la flor mateixa, aromes
; branques en ziga- zaga.
És corrent al migjorn valencià, on en fan tanques en general és conreat com a planta de jardí
bohío
Cabanya característica d’alguns pobles de les Antilles, de planta rectangular, construïda amb troncs o branques sobre un empostissat a certa alçada del terra, amb coberta de palla de dos vessants i obertures laterals que serveixen de porta i finistres.
La producció gerrera barcelonina
Art gòtic
Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…