Resultats de la cerca
Es mostren 1457 resultats
Santa Maria del Grau (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb el cos d’edifici preromànic a llevant i la nau, romànica, amb la porta d’entrada vers ponent F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al costat del mas Grauet o el Grau, el qual és situat en un indret planer ocupat per conreus i boscams, i estès a la banda meridional del terme, prop del territori de Rajadell i no gens lluny de la carretera que enllaça aquesta darrera població amb la carretera de Manresa a Calaf Long 1°43’03” — Lat 41°45’10” S’hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8 i a l’…
Sant Andreu de Vallestàvia
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme, ara en ruïnes, situada al bell mig del cementiri ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Vallestàvia, en ruïnes, és al mig del cementiri parroquial situat a uns 300 m aigua avall del poble de Vallestàvia, a un nivell molt més baix i també prop del marge esquerre del riu Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Per a arribar-hi cal seguir la carretera D-13, que s’inicia a la vila de Vinçà Vallestàvia es troba al cap de 14 km Del mateix poble —vora la Plaça Vella— surt el camí que, en forta baixada, porta fins el cementiri, on hi…
Santa Maria d’Alcover o Església Vella o de la Sang
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, després de la consolidació dels murs ECSA - E Pablo L’església de la Sang és situada al bell mig del nucli antic d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella i prop del portal de llevant de la vila que comunica amb l’antic traçat de la carretera de Reus a Montblanc Està totalment exempta de les edificacions que l’envoltaven, enderrocades al llarg del temps per a potenciar la visió de l’església L’espai deixat per aquests antics edificis i per l’enderroc de part de l’església a la guerra civil de 1936-39, conforma la plaça abans assenyalada, amb espais…
Sant Martí de Cortsaví
Situació Aspecte des del costat sud-est de l’antiga església parroquial de la població, avui en ruïnes, però consolidada fa alguns anys per una associació local ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Martí és situada a llevant del nucli de població de Cortsaví Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 8″ N - Long 2° 35′ 34″ E Per a arribar-hi cal agafar la carretera D-43 que parteix d’Arles i passa per Cortsaví 1 km abans d’arribar a aquesta darrera població, a poques passes de la carretera i a mà dreta, hi ha l’església de Sant Martí JBH Història L’església de Sant Martí fou el…
Santa Maria de Cóll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Església parroquial del nucli de Cóll, situada en un planell poc abans d’arribar a la població ECSA - F Tur L’església de Santa Maria és situada en un planell estès al costat de la carretera poc abans d’arribar al poble de Cóll, reduït nucli situat al migjorn de la vall de Boí, abans de l’estret de les Cabanasses, i enlairat en un coster de la riba dreta de la Noguera de Tor 1 180 m Mapa 32-10 213 Situació 31TCH169048 S’hi arriba per un brancal indicat que surt a mà esquerra a l’altura del km 7 de la carretera de la vall de Boí, 2 km més amunt de Llesp JBP-FJM-AMB Història D’antic,…
Sant Martí de Biure (Sagàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme i la capella oberta el segle XVII al mur de tramuntana R Viladés L’església és situada en un indret enlairat, prop del mas vell de Biure, vora la riera del Pontarró i del rec de Passavant, a la part central del terme municipal de Sagàs Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 11,5 — y 53,2 31 TDG 115532 S’hi arriba des de Puig-reig agafant la carretera que porta a Prats de Lluçanès, on després del quilòmetre 5…
Sant Esteve de Cervelló o Santa Maria de Cervelló o dels Socors
Art romànic
Situació Vista general de l’antiga parròquia de Cervelló situada en un esperó rocós al peu del castell ECSA - JA Adell L’església és situada al vessant de llevant del penyal on hi ha el castell de Cervelló, sota mateix d’aquest i sobre la riera anomenada avui Can Sala, antiga riera de Santa Creu Mapa 36-16420 Situació 31TDF127823 Per arribar-hi cal seguir la N-II pel mig del poble de Cervelló i, passada la seva parròquia modernista, agafar en direcció a migdia el trencall que duu a Can Pitarra i a Can Sala de Baix, el qual s’ha de seguir fins al punt on enllaça amb la carretera de la…
Els convents carmelitans
Art gòtic
Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…
Mare de Déu de les Agulles (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental J M Melció L’església del santuari de la Mare de Déu de les Agulles o Mare de Déu de les Aguges es troba en un petit replà que domina la vall de Riu, a la capçalera d’aquesta vall, afluent per l’esquerra a la de Sant Aniol, i al peu dels vessants sud-occidentals del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu, a 940 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG690840 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca, a mà…
quartet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per dos violins, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina