Resultats de la cerca
Es mostren 1747 resultats
Albert Sardà i Pérez-Bufill
Música
Compositor català.
Vida Estudià amb Josep Soler contrapunt i composició, formació que compaginà amb estudis d’enginyeria industrial Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, el 1972 assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt, on contactà amb importants figures internacionals com K Stockhausen, G Ligeti, M Kagel i I Xenakis Ha guanyat diversos premis de composició, com el Premi Ferran Sors 1984, pel ballet L’Ombra , i el Premi Ciutat de Barcelona 1986, pel Concert per a violoncel i orquestra Ha estat professor d’harmonia i història de l’art als conservatoris de Badalona i…
Jón Nordal
Música
Compositor i pianista islandès.
Es formà inicialment amb V Urbancic 1940-45, i entrà més tard a l’Escola de Música de Reykjavík, on estudià piano amb A Kristjánsson i composició amb J Thorarinsson i el mateix Urbancic Es graduà el 1948 en piano i el 1949 en composició, i prosseguí els seus estudis a Zúric 1949-51, París i Roma participà també en els Cursos de Darmstadt 1956-57 L’any 1957 ingressà com a professor de piano i teoria musical a l’Escola de Música de Reykjavík, que dirigí del 1959 al 1992 Com a pianista oferí concerts tant a Islàndia com a l’estranger, tant com a solista com en grups de cambra Fou membre de la…
Nicanor Zabaleta
Música
Arpista basc.
Estudià al Conservatori de Madrid, on es graduà el 1920 Més tard amplià coneixements amb M Tournier arpa i E Tools composició a París, gràcies a una beca concedida per la Diputació de Guipúscoa Debutà a la capital francesa l’any 1925 i, després de tornar a Espanya per fer el servei militar, emigrà a Amèrica, on començà veritablement la seva carrera de concertista A la dècada dels trenta feu nombroses aparicions com a solista en diferents orquestres dels EUA, Cuba i Mèxic Contribuí de manera decisiva en la recuperació de composicions per a arpa, principalment del segle XVIII i d’autors com…
Patronat Francesc Eiximenis (PFE)
Historiografia catalana
Organisme autònom local format per l’agrupació de centres i instituts d’estudis de les comarques de Girona.
Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, l…
Pere de Vilanova
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en ambdós drets i dietarista.
Noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, era fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves Acompanyat del seu germà Gaspar, l’any 1551 inicià els cursos de lleis a la Universitat de Lleida i completà la seva formació humanística amb estudis de lògica i de gramàtica Tot i que es doctorà en drets a Barcelona 1562 no hi ha notícia que exercís la carrera jurídica els afanys posteriors als seus estudis es dirigiren a atendre els interessos i les propietats que la família tenia a Flix i a cercar la seva insaculació com a diputat, cosa que…
Segona Escola de Viena
Música
Denominació usada normalment per al cercle format per A. Schönberg i els seus deixebles abans de l’emigració del mestre a Amèrica.
La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com Robert…
Albert Bastardes i Porcel

Albert Bastardes
Fundació Història del Disseny
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, interiorista, dissenyador i urbanista.
Fill d’ Albert Bastardes i Parera i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64, que…
Centre d’Investigacions Film-Història
Cinematografia
Col·lectiu dedicat a l’estudi i la divulgació de les relacions entre el cinema i la història.
Creat com a associació el 1983, el mateix any fou admès com a membre de la International Association for Audio-Visual Media in Historical Research and Education Oxford Fou refundat el 2000 com a grup de recerca pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de Barcelona UB, en adscriure’s al Parc Científic de Barcelona Fundat i dirigit per Josep Maria Caparrós, ha emprat el film com a font d’investigació i mitjà didàctic de les ciències humanes i socials en considerar-lo un testimoni de la societat, reflex de les mentalitats i retrat de l’evolució del món contemporani, i ha aprofundit el…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor.
Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…
Marçal Olivar i Daydí

Marçal Olivar en un retrat de Manolo Hugué
© Fototeca.cat
Història
Comunicació
Art
Erudit i publicista.
Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín 1927-28 Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el 1939 Collaborà activament en la collecció…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina