Resultats de la cerca

Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, clarinetista aficionat Més tard estudià al Conservatori de Música de Madrid, on cursà harmonia, piano, clarinet i composició, aquesta darrera disciplina amb G Gombau, F Calés Otero i C Halffter El 1971, a Roma, entrà en contacte amb la música electroacústica gràcies a F Evangelisti Una de les obres més reeixides d’aquest període, caracteritzat per l’experimentació amb les possibilitats dels instruments, és Formas y fases 1971, per a clarinet i conjunt instrumental, altament influïda per la música de B Bartók És una figura clau del…

El 1920 es traslladà als Estats Units, on en 1927-32 estudià al Conservatori Peabody i del 1932 al 1941, d’una manera intermitent, amb R Sessions Ensenyà a la Juilliard School entre el 1957 i el 1970 Les seves primeres obres significatives daten del període de la Segona Guerra Mundial, com ara Soldier Songs 1944-45, el primer de tres cicles de cançons amb acompanyament d’orquestra Inicià la carrera com a compositor d’òperes el 1932 amb Night , si bé la primera obra important fou The Tenor 1948-50, que fou seguida per nou més, la darrera de les quals, Esther , s’estrenà el 1993 L’…

Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers no verdians…

Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS 1964-74 i diputat del Soviet Suprem El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili 'Mare i fill', 1944 i el ballet Otello 1957 L’obra orquestral presenta una primera etapa…

Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà en les disciplines de violí i violoncel Posteriorment, hi estudià cant i guanyà el primer premi del conservatori, mentre treballava a la Comédie Française Debutà a l’Òpera Còmica de París el 1941 amb el paper de Pelléas, que enregistrà un any més tard i que cantà ininterrompudament fins els anys vuitanta Més tard cantà al Theater an der Wien 1946 i al Festival Holandès d’Amsterdam 1948 El 1949 debutà al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York Malgrat tot, centrà la seva carrera a França, especialment a l’Òpera Còmica…

Advocat de professió, fou cap de la divisió comercial de l’empresa tèxtil Bertrand i Serra Durant el franquisme s’involucrà en activitats del catalanisme cívic i polític Soci del Futbol Club Barcelona  des de l’any 1951, formà part de la directiva presidida per Agustí Montal 1969-77 En 1973-76 ocupà la presidència del filial FC Barcelona Atlètic Membre de la comissió del club en actes amb les penyes barcelonistes 2003, tornà a formar part de la junta directiva del club sota la presidència de Joan Laporta des de l’octubre del 2007 com a màxim responsable de les penyes, a l’Àrea Social, i tornà…

Fundat el 1957, s’inscriví en les competicions de l’OAR i disputà els partits a la pista del Centre Parroquial El 1963 passà a jugar en competicions federades Competí, entre el 1965 i el 1968, a segona divisió estatal El 1967 creà el primer equip femení i el 1969 organitzà el primer torneig internacional trofeu Aireso Des del 1974 també organitza el torneig Vila de Castellar Durant els anys setanta jugà a tercera divisió, excepte tres temporades que ho feu a segona Les dues primeres 1975-77 disputà els partits com a local a Sabadell i la darrera a Mollet 1978-79 perquè…

Fundat el 1988, nasqué amb el nom de Club Voleibol Sarrià Fou impulsat per Carles Castro, que també en fou el primer president Tanmateix, existí l’antecedent del Club Esportiu Hispano Francès, que entre el 1977 i el 1981 també s’anomenà CV Sant Cugat Tingué seccions masculina i femenina i guanyà una Copa de la Reina 1981 El 1992 el CV Sarrià es traslladà a Sant Cugat del Vallès per aprofitar el recentment construït pavelló de Valldoreix i adquirí el nom actual L’equip sènior femení jugà set temporades a la Superlliga femenina, la màxima divisió espanyola, la darrera el 2013 L'any…