Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, el 1963 es vinculà als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol Fou secretari del Grup d’Acció al Servei de Catalunya i organitzà 1970 el Servei d’Informació Català Fou editor de la revista clandestina Avui   i cofundador destacat de l' Assemblea de Catalunya 1971 i de Convergència Democràtica 1974, partit que abandonà el 1978 per a romandre independent tot i participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra Posteriorment reingressà a CDC però en fou expulsat el 1990 Promotor del Centre de Documentació Política 1976, esdevingut l’any…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…

Amb la visita a l’abril del president José Eduardo dos Santos en el poder des del 1979 a París, on es va reunir amb el cap d’estat francès, François Hollande, es van enfortir les relacions entre els dos països, que en el decenni de 2000 es van deteriorar per l’anomenat “cas Angolagate” sobre la venda illegal d’armes a Angola per empresaris i polítics francesos, entre els quals destacava Pierre Falcone França és el tercer inversor estranger a Angola, amb interessos importants en el petroli, el motor d’una economia que ha crescut de forma sostinguda més del 5% des de la fi de la guerra civil,…

Les eleccions generals de l’11 de setembre van ocupar una part molt important de l’agenda política de l’any, i un cop més durant tot el procés es va fer evident la fortalesa d’un model de democràcia de clienteles vinculat a un lideratge personalista Els resultats en les eleccions legislatives també van confirmar que l’arrelament dels partits és feble, ja que en la darrera dècada han proliferat les agrupacions electorals creades per a l’ocasió Igualment es va fer palès que la representativitat parlamentària és fragmentada i molt volàtil, amb dos grans grups que tenen aproximadament un terç del…

El rei Abdallà II va cessar l’1 de febrer Samir al-Rifaï com a primer ministre i va encarregar a Maruf al-Bakhit, primer ministre del 2005 al 2007 i exgeneral conservador, la formació d’un nou gabinet i la presa de mesures concretes per a assolir reformes polítiques autèntiques Seguint l’exemple de Tunísia, milers de jordans es van manifestar des del mes de gener per exigir la dimissió del Govern, mesures contra la carestia de vida i més obertura democràtica al país En resposta, el Govern va anunciar subvencions dels productes alimentaris i el carburant, així com un augment dels…

El cap d'estat, José Eduardo dos Santos, va anunciar que les eleccions presidencials se celebrarien l'any 2010, una vegada que s'hagués reformat la Constitució La formació de Dos Santos, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola MPLA, domina el Parlament des de la independència de Portugal, el 1975 En les eleccions celebrades l'any 2008, les primeres des del 1992, l'MPLA va obtenir 191 dels 220 escons en joc Dos Santos va enfortir les relacions amb Sud-àfrica arran de la visita del seu president, Jacob Zuma Pel que fa als Estats Units, la comunicació va ser fluida, com va quedar de…

Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador  Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…

Pèrit industrial, el 1976 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya , i n’esdevingué membre del consell nacional Tingué un paper destacat els anys de la Transició com a organitzador de les campanyes electorals del partit Entre els anys 1980 i 1990 fou secretari de la Presidència de  Jordi Pujol , càrrec des del qual impulsà viatges oficials del president de la Generalitat als Estats Units, Israel i el Vaticà, entre d’altres Tingué també una aportació rellevant en projectes de repercussió pública, com ara  Televisió de Catalunya , Port Aventura  o les loteries de la…

Fill de camperols molt pobres, hagué de treballar durant la infantesa en oficis diversos Després de completar els estudis secundaris gràcies a la institució nord-americana del Peace Corps, l’any 1966 anà a estudiar a la universitat de San Francisco, on es graduà en economia l’any 1971 Posteriorment, passà a la universitat de Stanford, on es graduà en economia i obtingué un doctorat en economia dels recursos humans 1993 Posteriorment treballà com a consultor en diverses organitzacions internacional L’any 1995 inicià una carrera política com a líder de Perú Posible i candidat a les eleccions…

Llicenciat en dret i doctorat en sociologia per la Universitat de València, fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant Treballà com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on fou cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics En aquest càrrec, creà la base de dades més completa sobre la situació del valencià, centrada sobretot en la realització d’enquestes sobre l’ús i el coneixement de la llengua Fou collaborador de Serra d’Or , Gorg , Cuadernos para el Diálogo  i El País , entre altres publicacions El seu primer assaig fou  L’…