Resultats de la cerca
Es mostren 3298 resultats
Luxemburg

Luxemburg. Església de Sant Joan.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital del Gran Ducat de Luxemburg.
La ciutat antiga, fortificada, s’alça sobre un meandre, accessible només per l’W, que s’eleva a 70 m d’altitud sobre les profundes valls de l’Alzette i del Pétrusse Des del 1947 ha augmentat en més de 14 000 h L’expansió urbana moderna s’ha efectuat cap al S i W, per la vora dreta del Pétrusse, i resta connectada al nucli antic per mitjà de viaductes A més de les funcions administratives, és un important centre comercial, financer i industrial indústria mecànica, tèxtil, del tabac, alimentària i ceràmica Centre d’ensenyament superior Centre Universitaire de Luxembourg, fundat el…
hàbitat
Geografia
Localització territorial de la població humana.
El lloc que ocupa aquesta població planteja el problema bàsic d’adaptació d’aquí ve que les característiques distintives d’una població siguin en part atribuïbles a les peculiaritats del seu hàbitat La concepció d’aquest respon a dos punts de vista diferents el d’àrea natural i el d’àrea cultural Qualsevol àrea físicament delimitada per elements que constitueixen una unitat fisiogràfica definida rius, costes, etc és una àrea natural Aquest terme és aplicat a àrees de clima, tipus de sòl o vegetació uniformes i a àrees que presenten una combinació d’aquests factors El concepte d’àrea cultural…
treball

Esquema del treball
© Fototeca.cat
Física
Efecte d’una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d’aplicació.
Hom el mesura pel producte de la força pel camí recorregut en la seva direcció Donada una força F que actua sobre un punt material mentre aquest es desplaça de la posició A a la posició B al llarg d’una trajectòria T, hom defineix matemàticament el treball W mitjançant l’expressió W = ∫ B A F d l En el cas d’una força F constant i una trajectòria rectilínia, el treball es redueix a W = F AB En el sistema internacional d’unitats SI, la unitat de treball és el joule J en el sistema CGS, la unitat és l' erg 10 - 7 J, i en el sistema tècnic o terrestre, el quilogràmetre kgm, que val 9,81 J En…
governador
Història
Política
Funcionari al capdavant d’una província o d’una circumscripció territorial anàloga.
La designació de governadors esdevingué necessària des del moment que els imperis, amb llurs conquestes, ampliaren les fronteres, i calgué delegar l’autoritat del monarca en funcionaris que regissin en nom seu les províncies Hom troba governadors ja en el regnat d’Hammurabi, en l’imperi assiri i en el persa sàtrapes i en l’antic Egipte Roma establí governadors a les províncies conquerides tenien el poder absolut, però eren assistits per quaestores pel que feia a qüestions financeres L’imperi Bizantí conservà inicialment la separació dels poders civil i militar i confià als governadors…
Andreu Colomer i Munmany
Economia
Empresari i mecenes.
Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al…
Josep Maria Rubiralta i Vilaseca

Josep Maria Rubiralta i Vilaseca
© Werfen Group
Economia
Empresari.
Format a l’escola de negocis ESADE i a les universitats de Harvard i Stanford, fundà amb el seu germà Francesc Rubiralta i Vilaseca les empreses de capital familiar Izasa de material hospitalari 1966, i CELSA de laminats d’acer Ambdues empreses tingueren un gran creixement fins a situar-se entre els líders internacionals en els camps respectius Izasa, dirigida des del principi per Josep Maria Rubiralta, es dedicà al llarg dels primers vint-i-cinc anys de la seva existència a la distribució de productes sanitaris, especialitzant-se en el camp del diagnòstic in vitro L’any 1991 adquirí…
Júlia Bonet i Fité
Economia
Empresària.
A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…
Daniel Sànchez i Llibre

Daniel Sànchez i Llibre
© RCD Espanyol
Esport general
Empresari i dirigent esportiu.
Germà del polític Josep Sànchez i Llibre , presideix l’empresa familiar fundada pel seu pare el 1946, que de representant de conserves passà a ser-ne productor, fabricant i distribuïdor Des de mitjan anys setanta n’ha protagonitzat l’expansió, que ha tingut com a fites principals l’adquisició de l’empresa Dani 1985, que el 1987 passà a ser la denominació del grup, i la internacionalització a partir del 1989, amb fàbriques a Xile, la Gran Bretanya i la Xina Membre del consell d’administració del Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona des del 1992, en fou vicepresident segon i…
,
alfals

Alfals
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.
Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És…
Vila medieval de Sant Iscle de Bages (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibilla de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou lliure i franc Al final del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina