Resultats de la cerca
Es mostren 16142 resultats
Filostorgi
Cristianisme
Historiador de l’Església.
Residí a Constantinoble, on escriví una Història eclesiàstica , en dotze llibres, continuació de la d’Eusebi fins el 425 El seu anomeisme es reflecteix en l’obra, tanmateix molt important per a la història de l’arianisme
Joan Vernet i Ginés

Joan Vernet i Ginés
© Fototeca.cat
Història
Arabista i historiador de la ciència.
Vida i obra Se centrà els seus estudis en el món àrab andalusí i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica—, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, estudià altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també portà a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’…
,
El País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Felip Mateu i Llopis publicada a València l’any 1933 i convertida en un manual d’ús per als qui s’iniciaven en el valencianisme polític.
Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el País Valencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg El pes de la història…
Índice Histórico Español
Publicació historiogràfica periòdica en castellà, fundada el 1953 per Jaume Vicens i Vives.
Nasqué amb el propòsit de ser un punt de referència bàsic per a investigadors i el món universitari, oferint una visió actualitzada de la bibliografia d’àmbit hispànic i una informació acurada de les noves tendències en recerca historiogràfica Aplega ressenyes, fetes per especialistes, de les publicacions històriques relacionades amb el món hispànic, produïdes tant a l’Estat espanyol com en altres països, posant una especial atenció, sobretot en un principi, a publicacions llatinoamericanes També publica crítiques de llibres i d’articles de revistes i d’altres publicacions especialitzades,…
Institut Valencià d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Un dels instituts fundacionals de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) creat sota l’impuls de Manuel Dualde i Serrano sobre la base que oferia la delegació a València de l’Escuela de Estudios Medievales del CSIC.
Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren…
Fernando Weyler y Laviña
Historiografia catalana
Metge militar, escriptor i historiador.
Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…
Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón
Historiografia
Historiador castellà.
Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia 1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La…
Ramon Garrabou i Segura
Historiografia
Historiador.
Des del 1964 ha estat professor d’història econòmica a les universitats de Barcelona i de València i a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat especialment per temes d’història agrària Ha participat al Primer Seminari Internacional d’Història La crisis agraria de fines del siglo XIX , celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A García Sanz la Història agraria de la España Contemporánea 1985 Ha collaborat a Estructura social i econòmica del camp català 1983, que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut…
Julio Caro Baroja
©
Etnologia
Historiografia
Sociologia
Etnòleg, sociòleg i historiador castellà.
Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins…
Pedro Laín y Entralgo
Literatura
Metge i escriptor aragonès.
Estudià química i medicina a València i a Madrid, i en 1932-33 completà estudis de psiquiatria a Viena Posteriorment fou metge a l’Institut Psiquàtric de València 1934 En esclatar la Guerra Civil passà al bàndol franquista, per al qual collaborà en diverses publicacions i dirigí 1938 les edicions del Servicio Nacional de Propaganda Tot i la seva adhesió al règim franquista, fou un dels primers intellectuals que en reclamaren l’obertura, especialment des de la revista Escorial , que el 1940 fundà amb Luis Rosales i altres escriptors De 1942 a 1978 fou catedràtic d’Història de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina