Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
Les ciutats amb cara nova
Passeig del Born, Palma de Mallorca, sd Coll A Muntaner / JG Després de l’enderrocament de les muralles i de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona l’any 1859, es publicà, el 1861, la Ley de Ensanche de las Ciudades, on es deixava clara la participació pública en el procés per tal d’ordenar i d’impulsar la nova urbanització, els edificis de la qual quedarien en mans del capital privat Aquest, davant d’operacions d’important envergadura, s’estructurava en un sector immobiliari que es nodria de vegades del capital repatriat dels indians Les ciutats dels Països Catalans, fossin capitals…
Josep Pla: un escriptor després d’una guerra
Cadaqués , J Pla, Ed Joventut Barcelona, 1947 BC Josep Pla i Casadevall tornà a Barcelona amb les tropes franquistes i, fins a la primavera del 1939, va treballar a “La Vanguardia Española” El mes de febrer, hi va publicar l’article Retorno sentimental de un catalán a Gerona , que tenia molts dels elements de la crònica, amb un esperit de recuperació del paisatge com a part del propi patrimoni, en un moment en què tot just s’acabava l’ocupació del territori de Catalunya Un altre article força diferent, també del febrer, va ser El cristianismo y los asesinos , en el qual, tot partint del…
Miniatures d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Liber Iudicum Popularis El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 6v-7, amb les praetitulationes emmarcades per sengles franges rectangulars ornades amb entrellaços a manera de tapís © Patrimonio Nacional - Madrid El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 21 i 96v, amb els darrers quatre mesos del martirorium o calendari, emmarcats i separats alhora per columnes i arcuacions que formen un clos tancat, i amb l’arbre genealògic, configurat per una piràmide amb tronc de la qual sorgeixen elements vegetals i caps d’animals Patrimonio Nacional - Madrid El monestir d’El Escorial…
L'art europeu en l'època modernista
La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…
Montgat
El nucli de Montgat arrecerat al turó del mateix nom
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, al límit amb el Barcelonès, que forma part de la conurbació de Barcelona.
Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…
Llibre Pseudoagustini dialogus super septuaginta et una quaestionibus sub titulo Orosii percontatis et Augustini respondetis
Art romànic
Foli 5 del ms 113, on hi ha una curiosa representació d’un personatge ajagut al final del foli, que assenyala la paraula spiritus ECSA - J Colomé Es tracta d’un llibre * de petites dimensions, datat entre els segles XI-XII Els seus folis de pergamí, amb unes mides aproximades de 193 × 125 mm, allotgen una caixa d’escriptura de 137 × 83 mm, amb un sol bloc de text El nombre de línies per foli és de 23, i el total de folis és de 36 * El còdex fou guillotinat, en fer la nova enquadernació, com la majoria dels còdexs trobats en època del canonge R O’Callaghan, al final del segle passat * Arran…
Sant Joan de Besians (Perarrua)
Art romànic
Situació Temple que corona un serrat sobre la vall de l’Éssera, actualment abandonat i sense culte ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan Evangelista de Besians, abandonada i sense culte, és situada al cim d’un serrat que domina la vall de l’Éssera, on era emplaçat el castell i el poble vell de Besians, en una posició eminent sobre l’actual poble de Besians Mapa 31-11 250 Situació 31TBG816847 Per a accedir-hi, cal prendre un branc que surt de la carretera C-139, que va de Graus a Benasc, un cop superat el quilòmetre 47 Aleshores, cal creuar l’Éssera pel pont de Besians i, just passat el pont…
Sant Andreu d’Angostrina (Angostrina i Vilanova de les Escaldes)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església vista des del sector nord-est ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al capdamunt del poble d’Angostrina Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 6 N - Long 1° 57’ 37” E Angostrina és a uns 7 km de la Guingueta d’Ix Bourg-Madame, al NE S’hi arriba per la carretera D-618 És recomanable deixar el cotxe a la carretera, a la vora de l’ajuntament de la localitat, i pujar a l’església a peu LICS-JCR-ERR Història El primer esment de la parròquia d’Angostrina es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document que…
L’Església catalana i la República
El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pacelli, acompanyat d’autoritats civils i militars en una escala de retorn del Congrés Eucarístic Internacional de Buenos Aires, CPérez de Rozas, Barcelona, 1-11-1934 AF/AHC L’Església catalana passava, en els primers decennis del segle XX, per un moment de plenitud equiparable a la vitalitat que el país registrava aleshores en les arts, el pensament, la literatura, la demografia, l’economia i la política Aquest moment esperançador va ser tallat en sec per la Guerra Civil i el que va venir després l’Església catalana va ser perseguida el 1936 per…
Carl Philipp Emanuel Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el cinquè fill, i el segon que sobrevisqué, de JS Bach i de Maria Barbara El 1717 es traslladà amb la seva família a Köthen La seva primera obra fou un minuet per a clavicèmbal, compost el 1721 El 1723 anà a Leipzig, on el seu pare havia obtingut el càrrec de cantor a l’església de Sant Tomàs Estudià lleis durant tres anys, primer a la Universitat de Leipzig 1731 i després a la de Frankfurt 1734 En aquesta ciutat impartí classes de clavicèmbal, fou director d’una acadèmia musical, es dedicà a la composició i dirigí concerts públics les festivitats assenyalades Durant aquests primers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina