Resultats de la cerca
Es mostren 2103 resultats
Sant Llorenç Dosmunts (Rupit i Pruit)
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sudoccidental M Anglada La petita església de Sant Llorenç Dosmunts, propera al mas de les Viles, en un petit serradet, envoltada pel clos del cementiri i de xiprers, és un model de petit edifici rural És situada a la part de ponent del Collsacabra, al començament de la vall de Pruit, passat el coll de Can Bac de Collsacabra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 53,3 —y 54,1 31 tdg 533541 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Al…
La primera escultura trescentista al monestir de Santes Creus
Art gòtic
Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…
Pere Garcia de Benavarri
Art gòtic
Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…
tanca
Element mòbil, generalment metàl·lic, constituït d’un marc amb barrots i uns peus perquè s’aguanti dret, que hom utilitza per a barrar el pas a vehicles i a vianants en cas d’obres o quan es tanca una via al trànsit.
paràsit
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.
Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània
espardenya
Zoologia
Equinoderm holoturioïdeu de l’ordre dels aspidoquirots, de la família dels esticopòdids, de cos allargat, cilíndric i tou, que pot atènyer fins a 30 cm de llargària i que presenta la superfície ventral aixafada i reptant, proveïda de tres fileres de peus ambulacrals.
És de color falb amb taques blanques Habita a bastant profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i és freqüent als litorals dels Països Catalans, on hom la captura amb arts de ròssec, perquè la carn és molt apreciada
coixí
Coixins
Sac de tela, cuir, etc., rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, ple de llana, ploma, crin, escuma de niló o altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc.
virolai
Literatura
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, que solen constar de dos peus susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tot o part del refrany, de vegades afegint-hi algun vers sencer.
És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions antigues no ho són, i la…
motocicleta
Motocicleta
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, gairebé sempre refredat per mitjà d’aire i que pot transportar un passatger o dos.
La motocicleta és el resultat de l’acoblament d’un motor d’explosió a una bicicleta, de la qual conserva els elements essencials, més o menys àmpliament dimensionats segons la potència del motor que hom hi acobla El motor, amb aletes i sense ventilació forçada, sol anar muntat al mig del quadre, i acciona la roda del darrere a través d’una transmissió que comporta embragatge, caixa del canvi i cadena i plat de roda o bé eix amb junta universal i pinyó i corona Les cilindrades varien des dels 50 cm 3 fins a 1200 o 1500 cm 3 , i el nombre de cilindres va des del tipus monocilíndric fins a…
Sant Pere de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Portada de ponent de l’església, amb dues arquivoltes suportades per columnes i capitells llisos ECSA-JA Adell Petita església de nau única i absis que s’ha mantingut inalterada al llarg dels segles ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Pere es troba en un indret elevat a uns 100 m al NE del nucli de cases que formen el poble de Castellnou d’Ossó, situat al marge dret del Sió Mapa 33-14 360 Situació 31TCG459263 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JNB Història No s’han localitzat referències documentals d’aquesta església fins a la…