Resultats de la cerca

Intervingué en la campanya de Portugal de 1762-63 i posteriorment fou destinat a la Nova Espanya, on arribà el 1767 Anà a Louisiana amb el grau de tinent coronel com a ajudant de camp de Bernardo Gálvez en la campanya militar contra els anglesos, durant el període de domini espanyol sobre l’antiga colònia francesa A petició de Gálvez, aleshores governador, esdevingué, el 1785, governador interí de Louisiana, càrrec que, tres anys més tard, revalidà quan aquest morí Exercí en el càrrec durant deu anys considerat tolerant i liberal, impedí l’establiment de la Inquisició i es guanyà el favor de…

Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts…

Frare trinitari calçat 1674, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747, ja que havia quedat blocada per un superior de l’orde Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 i que fou incorporada a l’edició d’aquesta obra del 1747 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert…

A l’Estat espanyol, segons les ordenances de la matrícula de marina i les de la marina de guerra del s XVIII, cap vaixell no podia navegar sense patent, sota pena de confiscació d’aquest i de la seva càrrega L’ordenança del 20 de juny de 1801 i les ordres reials del 1856 i el 1841, confirmaren aquestes mesures, amb certes excepcions per als vaixells de Biscaia i de Guipúscoa Els vaixells costaners en tenien prou amb una simple llicència del comandant de la província marítima Inicialment, en les patents de navegació es fixaven les mars per on havien de navegar els vaixells però…

Estudià al Seminari dels Claretians a Solsona Monjo de Montserrat 1970, professà el 1975 i el 1981 fou ordenat de sacerdot En 1976-77 collaborà a l’Institut Ecumènic de Tantur Jerusalem, i al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma es llicencià en teologia sacramentària 1978-80 Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco des del 1996, a Montserrat ha estat mestre de novicis i prefecte de juniors, i professor a l’Escola Filosòfica i Teològica de l’Abadia de Montserrat, de la qual fou el prefecte durant set anys, i també a l’Institut de Litúrgia i al de…

Participà com a cadet en els darrers combats de la primera guerra Carlina preses d’Aliaga, Morella i Berga més tard sembla que lluità a la guerra d’Àfrica 1859- 60 Durant la tercera guerra Carlina fou un dels caps militars governamentals més actius que operaren a Catalunya, la qual cosa li valgué l’ascens a brigadier i el càrrec de comandant general de la província de Lleida El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins El seu més directe i constant enemic, el cap carlí Francesc Savalls, el derrotà el 9 de juliol de 1873 a Alpens combat d’Alpens Cabrinetty morí d’un tret al…

Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas província d’Almeria Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de…

L’oca de galta blanca és accidental a la península Ibèrica, on arriba majoritàriament els hiverns rigorosos És possible que algunes de les observacions siguin fugides de captivitat, per tal com en estat de semicaptivitat és freqüent a jardins i estanys Una altra part de les citacions prové d’exemplars totalment feréstecs, com ho demostra l’individu mort a València el gener de 1957, que havia estat anellat com a jove l’agost de 1955 a la Groenlàndia occidental Les citacions als Països Catalans són solament 7 2 al sector de l’albufera de València 1951 i 1957, 2 al delta de l’Ebre 261061 i…

Del petit enclavament d’Enfesta, entre els termes de Castellfollit i Calonge, es tenen molt poques notícies històriques El lloc d’Enfesta és documentat des de l’inici del segle XIV, per la qual cosa és molt probable que l’església de Santa Maria tingui orígens romànics La capella d’Enfesta és una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Fe de Calonge, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona almenys des del 1040 Malgrat la reforma dels límits diocesans del 1957, aquest lligam amb Calonge ha propiciat que Santa Maria d’Enfesta hagi romàs al bisbat de Vic tot i trobar-se dins la…

És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys…