Resultats de la cerca
Es mostren 9283 resultats
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,
El romànic. 1000-1937
L’art romànic català fou presentat al món a París el 1937 La presentació girà a l’entorn d’una gran exposició organitzada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura del Govern francès El Govern de la Generalitat havia traslladat bona part de les grans obres del romànic català a Olot, on semblava que estaven més protegides dels bombardeigs de l’aviació feixista italiana que al Museu d’Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona L’exposició "L’art catalan" Del Jeu de Paume a Maisons-Laffitte L’exposició, anomenada “Du X siècle au XV…
Expansió internacional de les arts escèniques catalanes. 1978-2007
Els grups teatrals formats sobre la base de la nova cultura escènica de la Catalunya de la dècada del 1960 es van autodefinir com a “teatre independent” És a dir, teatre no lligat a la migrada oferta teatral de l’Estat espanyol que es feia només a Madrid, ni a l’anomenat “teatre comercial”, que era de baixíssima qualitat, i amb un públic en regressió Principals actuacions a l’estranger El teatre independent va començar essent no professional i es va submergir en una recerca lliure dels llenguatges escènics i dels espais teatrals, i, tot lluitant amb la censura, va elaborar, o va traduir i…
La llengua catalana i la llengua occitana. 1859 -1907
Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’altres Dos…
Sant Salvador de Can Peixau (Badalona)
Art romànic
Situació Era situada, juntament amb l’antic casal de Can Peixau, a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà, i Baldomer Solà Història La torre de Can Peixau disposava d’una capella dedicada a sant Salvador La primera documentació que tenim de la capella és del 1125, quan Ermessenda de Badalona i els seus fills feren una promesa sobre unes oliveres en alou de Sant Salvador de la Capella Això no obstant, Cuyàs sosté que, per alguns vestigis que…
Vicent Rojo i Lluch, un general valencià
El general V Rojo acompanyat d’I Prieto en una visita al front d’Aragó, 1937-38 BNM Vicent Rojo va néixer a la Font de la Figuera, la Costera, el 1894 Va ingressar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo el 1911, d’on sortí, tres anys després, amb el grau de segon tinent i el número quatre de la promoció La seva primera destinació va ser Barcelona, després el Marroc i, posteriorment, va passar a l’Escola de Guerra, on es va diplomar en Estat Major Durant la Dictadura de Primo de Rivera era capità professor de tàctica a l’Acadèmia de Toledo, on, juntament amb el seu company Emilio…
Cellera d’Estoer
Art romànic
Situació El poble d’Estoer és a la riba esquerra del riu Lentillà, en els darrers contraforts nord-orientals del massís del Canigó, on l’alta vall del riu esmentat comença a eixamplar-se Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Per a arribar-hi, cal seguir la carretera D-25, que s’agafa entre Marquixanes i Vinçà, a la carretera N-116 Al cap de 2,5 km, es troba, a la dreta, la D-55, que fineix el seu recorregut de 3 km al poble d’Estoer JBH Història Plànol de l’antiga cellera, segons el cadastre del 1811 A Catafau El lloc d’Estoer, conjuntament amb la seva església, és…
Sant Miquel de Bassegoda
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera J M Melció Sant Miquel de Bassegoda és una petita església parroquial, la qual centra el dispers poble de Bassegoda i és situada a la banda del solell de la serralada, la qual s’inicia al puig de Bassegoda i fineix a Sant Joan de Baussols La petita riera que s’escola per la vall és anomenada “de Bassegoda” i és tributària de la Muga per la seva riba dreta, molt prop d’Albanyà Mapa 257M781 Situació 31TDG708846 Per anar-hi cal agafar la carretera de Figueres a Llers Per Sant Vicenç de la Muga hom arriba a…
Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch
Art
Arquitectura
Política
Arquitecte, historiador de l’art i polític.
Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…
Bibliografia sobre l’estudi de les arts decoratives, les arts aplicades i les arts de l’objecte
La bibliografia que es presenta a continuació té una voluntat clarament historiogràfica, motiu pel qual recull una selecció de les publicacions més representatives dins l’evolució dels estudis de les arts decoratives, industrials o aplicades a Catalunya Mencionar els estudis publicats per cadascuna de les arts seria excessiu, atesa la quantitat de bibliografia específica que existeix Em remeto, doncs, als extensos reculls bibliogràfics que ofereixen els autors dels volums 10, 11, 12 i 13 d’aquesta mateixa collecció Ainaud, J Cerámica y vidrio , collecció Ars Hispaniae , vol X, Plus Ultra,…