Resultats de la cerca

No es coneixen referències històriques d’època romànica d’aquesta església Tanmateix, el seu titular i el fet que el lloc del Rourell sigui conegut des del segle XII fan pensar que és probable que calgui cercar el seu origen en un temple anterior al segle XIV El Pla de Vicaries del 1772 erigí en vicaria perpètua l’església del Rourell, juntament amb la de la Masó Ambdues esglésies eren sufragànies o annexes de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i les assistia un vicari resident al Rourell Segons l’inventari del 1924 l’edifici actual començà a bastir-se l’any 1769 i fou acabat…

Santuari situat a un quilòmetre de Pena-roja, al costat de la carretera que mena a Vall-de-roures, davant el pont que travessa el Tastavins Forma un conjunt arquitectònic amb l’església de Santa Maria del Riu o antic convent de l’orde de Calatrava Segons una antiga tradició local, al segle XIII fou trobada en aquest indret una imatge de la Mare de Déu, i seguidament se li va bastir una església en honor seu A la primera meitat del segle XIV existia la confraria de la Verge de la Font, la qual es fusionà el 1349 amb la germandat de la Mola de Mont-roig L’església actual del…

Aquesta església és situada a la caseria de Colls, al nord del Pont de Montanyana Es tracta d’un edifici refet al segle XVI Probablement el lloc anomenat Holus , citat en l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026, es refereix a l’indret de Colls El primer esment de l’església de Colls és de l’any 1076, en què la senyora Comtessa de Salàs conjuntament amb els seus fills donen com a dot a Miró Gerbert, per raó de matrimoni amb Ava, part del seu alou que tenien als termes de Montanyana i d’Areny, al comtat de Pallars, als vilars i termes de Sanctum Petrum de Quallos i de la Torre de…

Trobem documentat aquest temple per primera vegada en la professió a la canònica de Roda que féu l’any 1116 Campi de Mont, el qual aportà a Sant Vicenç de Roda l’heretat familiar consistent en la meitat de l’església de Sant Vicenç de Mont, amb els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions i altres drets que li pertanyien Més tard l’església del poble de Mont va canviar d’advocació i avui és dedicada a sant Joan Baptista JBP És un edifici, com Santa Maria d’Aler o Sant Joan de Morens, d’una sola nau capçada per un absis poligonal L’església està molt alterada per l’…

La vila de Puifel, situada a migdia del terme d’Areny, fou lliurada per la comtessa Valença de Pallars Jussà a Santa Maria de Mur 1100 i després recuperada pel seu fill el comte Pere Ramon I en canvi de les franqueses dels homes de Castissent 1108 L’any 1112 l’esmentat comte vengué en alou a Sicarda i al seu fill Roger un pui , al comtat de Pallars, dins el castell de Montanyana, pel preu d’una mula valorada en tres-cents sous i d’un mul de cent sous, amb la condició expressa que hi bastissin una fortificació, per la qual cosa va fitar els termes i establí el dret d’empriu…

Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, advocació, cosa curiosa, que no es correspon ni a la de l’església de Sant Feliu d’Amunt, dedicada a santa Maria, ni a la de Sant Feliu d’Avall, que es troba sota l’advocació de sant Andreu Segurament l’església de Sant Feliu era la que subsistia encara al segle XV en el territori de Sant Feliu d’Amunt amb el nom de “Sant Feliu lo Vell”, de la qual seria interessant retrobar l’emplaçament Molt probablement es tractava d’una església anterior a la…

Aquesta església es trobava en l’actual indret del mas de Sant Salvador A la vora de la riba dreta de la Tet, a prop del gual per on la via Domitiana travessava el riu, hi havia el vilatge de Canomals villa Canavals , 1031 Canomals , 1162, que tenia una església dedicada a sant Salvador El 1139 ja es documenta l’església de “Sanctus Salvator de Canamals, in loco Calcada” , és a dir, en el lloc de “la Calçada”, apellació usual de les vies romanes, construïdes a base de pedres i calç Al segle XIII, Canomals esdevingué una granja del monestir cistercenc de Santa Maria de Fontfreda…

Estudià música a l’Acadèmia de Viena i el 1949 debutà a Innsbruck interpretant el paper d’Agathe El caçador furtiu Posteriorment cantà assíduament a Saarbrücken El 1951 obtingué un gran èxit com a Sieglinde La valquíria a Bayreuth i un any després entrà a formar part de la Staatsoper de Munic Especialitzada en el repertori alemany, sobretot en l’obra de R Strauss, obtingué grans èxits arreu d’Europa i dels Estats Units, on debutà el 1956, tres anys abans de presentar-se al Metropolitan de Nova York substituint Maria Callas en el paper de Lady Macbeth Macbeth Ocasionalment…

De formació autodidàctica, les seves obres se circumscriuen a les denominades "balades romàntiques", a més de pasdobles, ranxeres, tangos i marxes Fou l’introductor del bolero de tradició cubana a Mèxic S’inicià com a pianista tocant en locals nocturns, fins que el 1928 fou descobert per J Arvizu Dos anys després entrà a la XEW, emissora mexicana que li encarregà un programa diari, "La hora íntima de Agustín Lara", en el qual cada dia estrenava una o diverses peces Sovint treballà musicant pellícules, i les seves cançons foren interpretades per Bing Crosby, Frank Sinatra i Pedro Vargas, entre…

Inicià els estudis musicals com a escolà al cor de la parròquia de Santa Maria de la seva ciutat Ordenat de sacerdot el 1826, ocupà el càrrec d’organista a Mataró i, més tard, a la catedral de Girona La seva fama com a instrumentista i protector dels més pobres feu que la catedral gironina s’omplís de gent, desitjosa de veure un personatge quasi místic Preocupat per aquesta situació, Dorda tornà a Mataró i prosseguí la tasca d’organista, compositor i professor Malgrat la seva facilitat per a escriure música i l’èxit de les seves obres, ordenà al seu pare que, després de la seva…