Resultats de la cerca
Es mostren 13931 resultats
Sant Cristòfol de Vinyoles (Cava)
Art romànic
Situació Capella situada entre la casa forta de Vinyoles i el castell de Sant Cristòfol, amb possible funció d’antiga capella castellera T Pollina La capella de Sant Cristòfol de Vinyoles, situada a una cota de 1100 m d’altitud, queda a l’extrem oriental del límit de la comarca i al peu de la serra de Cava que queda a la dreta del riu Cadí Es troba aïllada entre l’antiga casa forta de Vinyoles i la casa Portalet Mapa 35-10216 Situació 31TCG852888 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que és descrit en la monografia dedicada al castell de Vinyoles La clau per a obrir s’ha de…
Sant Salvador del Corb (Peramola)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta capella, sobre una gran penya, en una excepcional situació ECSA - M Catalán La capella de Sant Salvador del Corb es troba situada en un emplaçament excepcional, prop del cim de la Roca del Corb i del coll de Mu, que separa la Roca del Corb de la serra de Sant Honorat, a frec mateix de la cinglera, prop d’una alta roca exempta, en una zona de cingles i balmes, habitades des de temps molts antics, com es palesa per les troballes neolítiques del seu entorn, i que, en certa manera, justifiquen la presència de la capella en un indret tan inaccessible Mapa 34-12291…
Castell d’Aristot (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Vista del poble d’Aristot, sobre el qual s’aixecava el castell, bastit sobre una roca granítica ECSA – A Villaró Les restes de l’antic castell d’Aristot es troben al cim d’un petit promontori que domina tot el poble d’Aristot, i que és, si exceptuem la part sud-est, totalment envoltat de construccions modernes És de fàcil accés sobretot si es dóna la volta al poble i es puja pel vessant nord VHC Mapa 35–10216 Situació 31TCG868933 Història Mencionat el lloc d’Aristot en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, la vila d’Aristot surt documentada diverses vegades al llarg dels segles…
Sant Cebrià d’Esponellà
Art romànic
Situació Façana de l’església de Sant Cebrià d’Esponellà, en la qual s’esdevina l’antic campanar d’espadanya sota la torre més tardana F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià, es troba al bell mig del poble d’Esponellà, al qual s’arriba per la carretera que, partint de Banyoles, en 8 km mena a Figueres Mapa L38-11257 Situació 31TDG832699 MLIR Història Hi ha notícies del segle X referents al judici que se celebrà en aquesta església el 25 de febrer de 925, amb l’assistència del bisbe Guiu de Girona i del comte Miró de Cerdanya i Besalú, i on diversos testimonis juraren que diferents…
Sant Julià d’Espui (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Vista de la façana ponentina d’aquest temple parroquial, del qual només es conserva sense modificacions la torre campanar ECSA - A Roig L’església de Sant Julià presideix una petita plaça graonada del poble d’Espui, situat a 1 285 m d’altitud, en el marge dret del Flamicell, a la confluència amb el torrent de Berdins ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH347024 Història La vila del Puig de Cabdella, topònim que ha donat lloc a l’actual d’ Espui , i el seu castell són esmentats l’any 1178, en una donació feta per Ramon de Cabdella a la comanda de Montsor, com a “ castrum Podii Capdele cum…
Castell d’Abella de la Conca
Art romànic
Situació Les escasses restes d’aquest castell, un parell o tres de filades de mur, es drecen sobre el penyal que corona la població, al centre la fotografia ECSA - J Pahissa Les restes del castell són situades sobre una penya que hi ha per sobre del poble d’Abella de la Conca És situat al vessant sud de la serra de Carreu, als contraforts de la serralada del Boumort, davant de la plana de la Conca Dellà Mapa 33-12290 Situació 31TCG424699 Si seguim per l’interior del poble d’Abella, poc abans d’arribar a l’església, cal girar a la dreta i enfilar-se pel vessant de la…
Vila closa d’Escaló (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Portal fortificat anomenat “el castell”, que dona accés per la part nord al carrer que forma l’eix central de la vila ECSA - J Bolòs La població d’Escaló és situada prop del fons de la vall, a la riba dreta del riu, davant de les ruïnes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal Mapa 34-9182 Situació 31TCH486126 S’hi arriba seguint la carretera que va de Sort i Llavorsí cap a Esterri d’Àneu Es troba a l’esquerra de la carretera JBM-JJBR Història Per la seva situació estratègica —domina l’entrada de la Vall d’Àneu— i per la seva sòlida constitució defensiva, Escaló fou un dels llocs…
Castell de la Llena (Lladurs)
Art romànic
Era situat vora l’església parroquial del mateix lloc, però no se’n conserven ni ruïnes Ben altrament, són relativament abundants les notícies documentals que en tenim des del segle XI L’any 1050 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V a Joquetz Guillem Uns anys després, el 1087, Bernat Gispert el traspassava a Guillem Gispert i a la seva muller Godlèn Aquest matrimoni i el seu fill Babot, l’any 1106, signaven una convinença amb Santa Maria de Solsona, en virtut de la qual havien de posseir el castell de la Llena en feu de la canònica solsonina mentre visquessin i, havent mort, semblantment l…
Miscel·lània: Còmputs pasquals i d’altres
Art romànic
Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 2341 Còmputs pasquals Un dels folis inicials del còdex, amb unes taules emmarcades per una estructura arquitectònica Un altre dels còdexs de possible procedència ripollesa segle XI, citat per J Gudiol * , bé que per alguns és més que dubtós que sigui escrit a Ripoll, és el Ms Lat 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París es tracta d’una miscellània composta per 273 folis escrits sobre pergamí 27, 50 × 36, 50 cm, que inclou texts com l’ Smaragdus foli 14, S Augustinus, Adversus quinque haereses… foli 136, Virgilius Tapsensis, Dialogus contra Arianos……
Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les quals es…