Sant Salvador del Corb (Peramola)

Situació

Vista aèria d’aquesta capella, sobre una gran penya, en una excepcional situació.

ECSA - M. Catalán

La capella de Sant Salvador del Corb es troba situada en un emplaçament excepcional, prop del cim de la Roca del Corb i del coll de Mu, que separa la Roca del Corb de la serra de Sant Honorat, a frec mateix de la cinglera, prop d’una alta roca exempta, en una zona de cingles i balmes, habitades des de temps molts antics, com es palesa per les troballes neolítiques del seu entorn, i que, en certa manera, justifiquen la presència de la capella en un indret tan inaccessible.

Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG564598.

Per a anar-hi, cal prendre el camí de Peramola a Cortiuda i a uns 3 km de Peramola prendre el segon camí a la dreta, després del pont, que s’enfila fins al coll, entre la Roca del Corb i la Serra de Sant Honorat. A prop d’aquest coll cal deixar el camí i enfilarse pel rocam fins a la capella. (JAA)

Història

Malauradament no es coneixen notícies històriques sobre aquesta església ni sobre l’indret del Corb, que, segons tots els indicis, ha estat habitat des d’èpoques prehistòriques. (MLlC)

Església

Planta de l’edifici, d’extrema simplicitat i d’amplada desproporcionada, atesa per l’orografia del lloc.

J.A. Adell

L’església és un edifici molt petit d’una nau, no rectangular sinó quadrada, acabada a llevant amb un absis semicircular, lleugerament passat de radi, obert a la nau a través d’un arc presbiteral. La nau ha perdut la coberta però, pel gruix dels murs, podria tractar-se perfectament d’una solució amb estructura de fusta; només es conserva la volta absidal, de quart d’esfera, i l’arrencada de l’arc presbiteral, que era de mig punt.

La porta, de la qual es conserva només la part baixa dels brancals, s’obre en la façana nord, situació determinada pels condicionaments topogràfics de l’emplaçament de l’església, que la fan pràcticament inaccessible des de llevant, sud o ponent. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que és l’única que es conserva en l’edifici. En el mateix absis, a cada costat de la finestra, hi ha dos petits nínxols rectangulars.

Les façanes de la nau són llises i mancades d’ornamentació; no així la façana absidal que presenta una decoració formada pels motius llombards d’arcuacions distribuïdes, en sèries de dues, entre lesenes, amb una distribució molt anòmala de les arcuacions, car hi ha sis lesenes que defineixen sis plafons, amb una unió molt deficient i maltraçada dels motius ornamentals amb els angles de la nau.

Aspecte interior de les ruïnes de la capella, amb la conca absidal al fons.

ECSA - J.A. Adell

En aquesta s’observa un important canvi d’aparell, de manera que la seva part baixa és formada amb carreus petits, prims i allargassats, de pedra sorrenca local, mentre que la part alta i els murs absidals són fets amb carreu de proporcions quadrades, també com l’anterior disposat molt uniformement, llevat de l’absis, on l’aparell és molt més irregular i es fa palesa la utilització de pedra tosca en la formació dels elements ornamentals. Cal assenyalar el reaprofïtament, com a carreus, d’almenys dues peces de molí neolític, de granit.

En el seu estat actual, l’església de Sant Salvador del Corb pot plantejar-se com un edifici en el qual es fa evident un procés de reforma o almenys de canvi al llarg de la construcció, palesat en el canvi d’aparell. La construcció fou concebuda, en la seva fase final, seguint els principis de les formes llombardes, interpretades d’una manera molt poc ortodoxa en la seva unió amb els murs de la nau, i que tant pot correspondre a una obra rural, allunyada de les formes més pures del seu estil, com a una refecció matussera d’un edifici preexistent, que en qualsevol cas hem de situar en una data avançada dins el segle XI, possiblement en la seva fase final. (JAA) (*)