Resultats de la cerca

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

Adscrit a la Generalitat de Catalunya, té dos centres d’ensenyament l’INEFC Barcelona i l’INEFC Lleida El de Barcelona fou creat el 1975 a Esplugues de Llobregat, traspassat a la Generalitat el 1980, i posteriorment traslladat el 1991 a les noves installacions construïdes a Montjuïc dins el projecte de remodelació d’aquesta muntanya de cara als Jocs Olímpics del 1992 Jesús Galilea en fou el primer director 1976-78 Posteriorment, ocuparen el càrrec Francisco Seirullo  1979-81 i 1988-89, Joan Antoni Prat  1980-81, Pere Miró 1984-87, Domènec Blázquez, José Antonio Sancha  1988-2000, Joan Carles…

Inicià la seva trajectòria amb el títol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , que mantingué fins el 1938, com a continuador de les revistes Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes i L’Excursionista , òrgans de les entitats que, fusionades, originaren el CEC Al llarg dels anys fou publicat amb diferents títols Entre el 1924 i el 1930 es titulà Butlletí Excursionista de Catalunya El 1947 el CEC publicà uns annals que recollien l’activitat realitzada entre el 1939 i el 1945 aplegada sota el títol de Montaña El 1948 veié la llum el Boletín de la Sección de Montaña y CADE…

El bloc ideològic més constant és constituït per les tesis de la unitat del saber filosoficoecològic, l’exemplaritat, la primacia de la voluntat sobre la intelligència tant en Déu com en l’home, la necessària illuminació divina de l’enteniment humà per a assolir veritats absolutes de qualsevol ordre, el pessimisme sobre les possibilitats morals de la natura humana i la consegüent preeminència de la gràcia, l’espiritualitat mística La indiscutida autoritat d’Agustí durant tota l’alta edat mitjana fa que aquest corpus doctrinal aparegui en gairebé tots els seus principals representants Al s…

Professà en l’orde augustinià, del qual fou definidor i provincial de Castella Estudià a les universitats d’Alcalá de Henares i de Salamanca i fou catedràtic de filosofia moral i de Sagrada Escriptura d’aquesta darrera A causa del seu Comentario al Cantar de los Cantares 1561 fou perseguit i pres 1573-76 per la inquisició Escriví en prosa a més dels comentaris bíblics In Cantica Canticorum , In psalmo XXVI i Exposición del Libro de Job La perfecta casada 1583 i De los nombres de Cristo començat a publicar el mateix any, un dels llibres d’estil més elegant i equilibrat del segle XVI castellà…

Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació 1812 la…

Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari 1978-2004 i universitari des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, en la dècada de 1980 publicà amb G Casals, N Cot, M Llanas i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que assoliren una gran difusió Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en un…

Es formà a l’Escolania de Montserrat 1853-63 amb el mestre Bartomeu Blanch i, posteriorment, el 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma El 1872 fou nomenat membre de l’Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l’Escolania A Terrassa, fou organista i mestre de capella de l’església del Sant Esperit 1869-73 Marxà aquest darrer any a Puerto Rico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d’organista de la catedral de San Juan de Puerto Rico El 1874 es casà És autor de diverses simfonies per a orquestra, una Marxa…

Filla d’Augustí Callís Vic, 1718 - Real del Monte, Mèxic,1782 —nomenat, el 1767, primer comandant de la Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya per lluitar contra la rebellió dels nadius de Sonora a Nova Espanya—, el 1769 seguí el pare, juntament amb la resta de la família, i s’establiren a Ciutat de Mèxic El 3 de juny de 1780 es casà amb Pere Fages , tinent coronel a les ordres d’Agustí Callís, i que havia estat un dels descobridors de Califòrnia Anà amb el seu marit a Monterrey 1784, capital dels nous territoris, després que el 1782 aquest hagués estat nomenat governador…