Resultats de la cerca
Es mostren 1238 resultats
La població (1911-1985): immigració i explosió demogràfica
Immigració i explosió demogràfica Un segle de grans transformacions demogràfiques Al llarg dels vuitanta-cinc anys que ja compta el segle XX, la població catalana ha conegut unes grans transformacions, tant en el volum i en les característiques dels seus habitants com en els elements de la seva dinàmica En iniciar-se el segle, el nombre d’habitants de Catalunya se situava a la ratlla dels dos milions 1966382 habitants en el cens del 1900 Avui dia, la xifra en voreja els sis milions per tant, en vuitanta anys s’ha produït una triplicació dels efectius, la qual cosa fa del Principat un dels…
Ribes Blaves
Disseminat
Disseminat del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
El nom prové dels afloraments geològics consistents en grans roques de tonalitats blavoses originats fa uns 30 milions d’anys en el moviment tectònic generador de la falla que posa en contacte els materials paleozoics i els cenozoics i separa la Serralada Prelitoral Catalana de la fossa tectònica del Vallès-Penedès L’aflorament és format per farina de falla de tonalitats blavoses originada per la deformació i trituració de la pissarra, que l’erosió eòlica i fluvial converteix en xaragalls Unes formacions similars pertanyents a la mateixa falla són les Roques Blaves d’Esparreguera…
Partit Republicà Democràtic Federal
Partit polític
Partit constituït a Espanya amb posterioritat a la Revolució de Setembre de 1868.
Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…
Torre del Badorc o castell de Castellet (Piera)
Art romànic
Situació Torre primerenca de planta ellíptica que forma un dels dos nuclis defensius d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de dos turons contigus que crestegen un serrat que s’estén al NE del Badorc i al S de Piera Des d’aquest indret es controla la vall del riu Anoia Sota seu ara s’estén una urbanització Mapa 35-15391 Situació 31TCF942954 Seguint la carretera que va de Martorell a Capellades, poc abans d’entrar a la població de Piera cal agafar la carretera de Can Bou Després d’uns quants quilòmetres s’entra a la urbanització de Can Claramunt i, més…
Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya
De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…
Els dinoflagel·lats fòssils
Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…
Moreu Cisteller
Història
Cap d’una partida de bandolers.
La seva activitat, ensems amb la de la partida d’Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del segle XVI Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès abril del 1543 juntament amb el seu segon, lo Biscaio , i setze dels seus, tots ells executats a Barcelona el 18 de juliol de 1543
Montserrat
Vista del massís de Montserrat amb el santuari i el monestir benedictí
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…
Sant Miquel del Pla de Manlleu (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquest petit temple avui abandonat ECSA - I Companys La capella de Sant Miquel del Pla de Manlleu es troba a la part de llevant del terme municipal, al sud-oest del petit nucli del Pla de Manlleu Mapa 35-16419 Situació 31TCF741805 Per a arribar al poble del Pla de Manlleu cal agafar la carretera TV-2443, que surt de Vila-rodona i passa per Can Ferrer i Aiguaviva BaixPenedès Des del petit nucli del Pla de Manlleu cal seguir un camí forestal que mena a la capella, totalment envoltada de pins al costat dels camps conreats de vinya de Cal Rubí i amb…
dominicà | dominicana

Convents dominicans als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina