Resultats de la cerca
Es mostren 3374 resultats
coxal
Anatomia
Os pla de l’anca que connecta el sacre amb el fèmur i uneix, així, el tronc a l’extremitat inferior; hom l’anomena també ilíac
.
Forma les parts anterior i lateral de la pelvis òssia, i s’articula, per davant, amb el seu homònim en la símfisi púbica per darrere ho fa amb el sacre, i constitueix l’articulació sacroilíaca i, lateralment, amb el fèmur articulació coxofemoral Es compon de tres parts ili, pubis i isqui, ossos independents, units, en l’adult, al nivell de la cavitat acetabular formant un sol os Presenta relleus anatòmics d’importància la cresta ilíaca , marge superior de l’os, situat entre dues protuberàncies òssies les espines ilíaques anterosuperior i posteroinferior, la gran escotadura ciàtica , situada…
corbeta
Transports
Durant la Segona Guerra Mundial, hom anomenà corbetes els vaixells dissenyats especialment per a combatre els submarins i que formaven part de l’escorta dels combois.
Les corbetes construïdes actualment disposen de la tecnologia més avançada, tant pel que fa a armament -míssils- , com pel que fa a dispositius de navegació Bé que són més petites que les fragates, poden dur a terme satisfactòriament la majoria de llurs funcions
adware
Programari d’ús gratuït que permet d’utilitzar-lo en canvi d’obrir finestres amb missatges publicitaris de les empreses que han finançat el cost del programa.
Algunes d’aquestes aplicacions informen de la possibilitat d’installar el que s’anomena programari de valor afegit d’altres ho fan sense ni tan sols informar-ne l’usuari El resultat és que apareixen missatges publicitaris flotant en l’escriptori, dins una finestra del navegador o directament dins l’aplicació, o es creen icones d’accés directe a diferents web Sovint, però, aquests programes també actuen com a espies aprofiten el fet que han d’estar connectats a la xarxa internet per a obrir connexions a llocs remots i enviar informació i dades personals de l’usuari, sense el coneixement ni l’…
efecte de baròmetre invers
Geografia
Variació del nivell del mar causada per una variació de la pressió atmosfèrica.
El nivell del mar respon de manera inversa a la pressió atmosfèrica, és a dir, si aquesta augmenta, el nivell del mar baixa a raó d’un centímetre per millibar, aproximadament, i igualment, una disminució de la pressió comporta una pujada del nivell del mar A la Mediterrània, el fenomen és una mica més complex, ja que l’intercanvi d’aigües a través de l’estret de Gibraltar i el de Sicília limiten la resposta a les variacions de la pressió atmosfèrica Popularment, quan el nivell del mar és molt baix, principalment a causa de l’efecte de baròmetre invers, s’anomena mar seca
objecte matemàtic
Matemàtiques
Concepte matemàtic precisat per una definició.
El caràcter matemàtic de l’objecte és donat per la possibilitat d’establir relacions entre aquest i els altres objectes de la teoria, en forma de teoremes, els quals hom dedueix dels axiomes de partença Sovint els objectes matemàtics són classes d’equivalència construïdes a partir d’altres elements anteriors concepte de nombre enter, de direcció, de vector lliure, etc Hom anomena objectes primitius d’una teoria matemàtica aquells que no poden ésser definits a partir d’objectes anteriors i han d’ésser definits establint una sèrie de condicions que els relacionen entre ells, com és ara els…
barra harmònica

Barra harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Llistó de fusta encolat sota de la taula harmònica d’alguns instruments d’arc (violí, viola, etc.) per reforçar-la i protegir-la de la pressió del pont.
Resta fixada, en direcció longitudinal i parallelament a les cordes, sota la pota del pont que correspon a les cordes greus, per la qual cosa s’anomena també barra de baixos La seva funció acústica és especialment notable en l’equilibri entre sons greus i aguts Començà a utilitzar-se en el violí al final del segle XVI, quan amb l’increment de la tensió de les cordes per a aconseguir una sonoritat cada cop més brillant, d’acord amb les exigències del virtuosisme naixent, augmentà la pressió d’aquestes sobre el pont Les seves dimensions han anat variant al llarg de les diferents èpoques
baix
Música
La tessitura més greu.
Tessitura del baix © Fototecacat/ Jesús Alises Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta baixa, saxòfon baix- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més greu que s’anomena contrabaix També pot designar cadascun dels sons més greus d’un instrument, per la qual cosa s’utilitza sovint el plural -els baixos de la guitarra-, o fer referència a un so o un instrument afinats per sota del to degut o establert S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura,…
obertura
Música
Peça musical breu per a orquestra, que fa d’introducció a una obra més extensa, generalment vocal (òpera, oratori, etc).
Aparegué en l’òpera de l’escola veneciana s XVII en forma binària un temps lent i un altre allegro Aquest model passà a França per obra de Lulli, i formà l’anomenada obertura francesa , on la part allegro era un fugat i després tornava el temps lent del principi A Itàlia adquirí forma ternària allegro-adagio-allegro i contribuí a la formació de la simfonia, nom amb el qual hom anomenà sovint l’obertura fins al s XIX Són especialment cèlebres les de Mozart, Rossini, Weber, Beethoven, Gluck, etc També n'hi ha, al s XIX, d’escrites com a peces de concert, com les de Mendelssohn
pebre

Pebre blanc
Corel
Alimentació
Fruit del pebrer (Piper nigrum).
Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i aquós, de cendres, d’…
endomorfisme
Matemàtiques
Aplicació d’una certa estructura algèbrica E en ella mateixa, conservant-la.
Hom pot demostrar que el conjunt d’endomorfismes sobre una mateixa estructura té l’estructura d’espai vectorial si hom defineix la suma i el producte d’endomorfismes d’altra banda, llur conjunt adquireix l’estructura d’anell, el qual és isomorf al de les matrius quadrades d’ordre n , atès que cada endomorfisme pot ésser caracteritzat per una matriu Definida una funció determinant no degenerada a E , hom anomena determinant d’un endomorfisme el determinant de la matriu que el representa referida a qualsevol base També pot éser demostrat que el determinant del producte de dos endomorfismes és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina