Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
instrumentació
Música
Decisió sobre el timbre o els timbres d’una composició mitjançant una plantilla instrumental, i la manera de combinar i ajuntar els instruments d’aquesta, després de l’estudi i coneixement de les propietats, capacitats i possibilitats tímbriques dels instruments que la formen.
Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són diferents Una obra…
Plató
Música
Filòsof clàssic grec.
Vida D’origen aristocràtic, rebé els ensenyaments de Sòcrates, nom amb el qual batejà el personatge principal dels seus Diàlegs Després d’alguns viatges pel sud d’Itàlia, tornà a Atenes i hi fundà una escola dedicada a proporcionar una formació bàsicament matemàtica, que incloïa el càlcul de les relacions intervàlliques l’harmònica Aquest centre rebé el nom dels jardins on es professaven els ensenyaments, l’Acadèmia, nom que, al seu torn, provenia del d’un heroi mític Pel fet de ser documents de la cultura grega, els textos platònics es poden considerar una font historiogràfica de la vida…
música de Lleida
Música
Música desenvolupada a Lleidda (Segrià).
Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica El bisbe Pere segles V-VI fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII L’any 1279 consta el nom de P Muniz com a organista de la catedral La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera…
música de Madrid
Música
Música desenvolupada a Madrid (Espanya).
Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…
interval
Música
Relació entre dues notes.
El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…
motet
Música
Forma pròpia de la música polifònica apareguda al principi del segle XIII.
Tingué molta acceptació i demostrà la seva vigència fins a la segona meitat del segle XVIII És una de les formes polifòniques més importants El terme apareix per primer cop en fonts de l’Escola de Notre-Dame Fa referència a la forma generada a partir de l’aplicació d’un text nou a les clausulae substitutives en estil discant d’un organum El terme motet prové de l’expressió francesa mot , que significa justament ’paraula' Generalment aquests textos acomplien una funció similar a la del trop i funcionaven com una paràfrasi, versificada o no, del text del tenor que donava origen a la composició…
composició
Música
Procés de creació d’una obra musical.
El terme també s’aplica a l’obra musical creada amb la finalitat de la seva execució sonora El procés de creació d’una obra musical té present i utilitza, a voluntat del compositor, tots els elements propis del llenguatge musical com ara la forma, la melodia, el contrapunt, l’harmonia, el timbre, el ritme i el metre, i també es pot definir a partir d’aspectes propis de la interpretació com són el tempo , l’articulació i el fraseig, els matisos i el caràcter de l’obra A més a més dels paràmetres musicals esmentats, l’autor en disposa d’extramusicals com ara la utilització de…
catàleg temàtic
Música
Llista descriptiva d’un conjunt d’obres musicals que incorpora l’íncipit entre els seus camps.
Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
Les ambaixades
Intentar representar cartogràficament la diplomàcia en el món implica, prèviament, plantejar què és La diplomàcia es podria definir com l’acció, en l’àmbit mundial, dels estats i dels organismes internacionals que aquests han creat, els quals estan dotats de personalitat jurídica pel Dret Internacional Públic Pel que fa als aspectes operatius, les accions i les relacions establertes són regulades pel Conveni de Viena de Relacions Diplomàtiques Aquest conveni defineix, entre altres conceptes, què és una ambaixada, què és un agent diplomàtic i quines són les seves funcions, qui representa els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina