Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
Sant Jaume a Fórnols del Cadí (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera amb l’absis en primer terme ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume, també coneguda com a Sant Marc, o la Mare de Déu de Sant Jaume, es troba totalment isolada en uns camps abandonats S’hi accedeix des de Fórnols per una pista d’uns 3,5 km en direcció W, o des de la carretera de Sorribes a Tuixén, per una pista a l’altura de les cases de Montargull JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG762778 Història L’ermita de Sant Jaume, situada actualment dins del terme de Fórnols del Cadí, es pot identificar amb l’ “altaris Sancti Yachobi apostoli, cuius ecclesia…
Bernd Alois Zimmermann
Música
Compositor alemany.
Vida Entre el 1950 i el 1952 fou lector de musicologia a la Universitat de Colònia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor de l’Escola de Música de Colònia En Intervall und Zeit 1974, Zimmermann exposa el concepte que té sobre la música, la qual entén com a "arranjament o ordenació de progressions del temps com a experiència que passa tant dins el temps com incorpora el temps dins ella mateixa" Un bon exemple d’aquesta concepció és la tercera toccata 3r acte de l’òpera Die Soldaten 'Els soldats', 1958-60 Les seves primeres obres, com Kleine Suite , per a violí i orquestra 1942, o el…
Origen i duració de la pubertat
L’aparició dels canvis propis de la pubertat ja està condicionada des del moment de la concepció, ja que el procés està regit per la informació genètica continguda en els cromosomes de l’individu, per bé que també hi influeixen diversos factors ambientals que, en certa mesura, poden modificar-lo En aquesta època, per mecanismes encara poc coneguts, s’activa una espècie de rellotge biològic que posa en marxa, com a punt de partença, l’activitat de l’hipotàlem, estructura situada a la base del cervell, que serveix de pont d’unió entre el sistema nerviós i l’endocrí L’hipotàlem, alhora, estimula…
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien…
Antim Boscà i Seytre
Historiografia catalana
Naturalista, arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Bona part de la seva producció científica se centrà en la mineralogia i la paleontologia, amb incursions en la zoologia Com era freqüent en aquella època, des del seu vessant de naturalista feu aportacions a l’arqueologia i la prehistòria Durant la seva estada a Castelló de la Plana, com a catedràtic a l’institut, Boscà feu estudis sobre els terrenys de la província En el curs d’aquests treballs, fou un dels primers a donar a conèixer a la comunitat científica el descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta, a Tírig “Yacimientos prehistóricos de Tirig Comunicación verbal…
Carlos-León Riba García
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València 1904-26 i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades 1911, 1913 i 1916 per a investigar sobre els s XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV 1921, per a treballar a Portugal A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M Primo de Rivera per a investigar i…
Baruch de Spinoza
Baruch de Spinoza
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof holandès de família jueva originària de la península Ibèrica, d’on havia hagut d’exiliar-se.
Educat a la sinagoga d’Amsterdam, en fou expulsat per les seves idees Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió de rellotger i sovint de la caritat d’alguns amics Imbuït de l’exigència matematicoracionalista, que tant l’impressionà en Descartes, perseguí tot rastre d’arbitrarietat en la concepció de la realitat res no pot no ésser necessari, determinat Aquesta convicció és la raó fonamental de la seva hostilitat a tot el sobrenatural i el lliure entès com a quelcom que…
Jaume Serra i Húnter
Jaume Serra i Húnter
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
Féu el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a l’institut de segon ensenyament d’Almeria i aquell mateix any, fou, també, nomenat catedràtic de lògica a Santiago de Compostella Des del 1913 ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on portà a terme una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica Proclamada la Segona República, fou degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1931…
Santa Maria de Tàrrega
Art romànic
La ciutat de Tàrrega es troba vora el riu d’Ondara, prop de la seva confluència amb el Cercavins, i voltada de tossals El lloc i castell de Tàrrega foren conquerits als àrabs pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, vers el 1056 L’església parroquial de Santa Maria de Tàrrega consta ja com a parròquia del bisbat de Vic en tres llistes de parròquies d’aquest bisbat confegides entre mitjan segle XI i l’any 1154 L’església de Tàrrega és esmentada el 1175 en el testament de Pere del Talladell, el qual manà que els rèdits que ell rebia de la vila de Tàrrega servissin per a mantenir una llàntia…
harmonia de les esferes
Música
Expressió que designava l’accés filosòfic a una audició metafísica de l’harmonia de l’Univers, la formulació de la qual derivà en un retoricisme especulatiu en la transmissió del pensament musical de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana.
La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina