Resultats de la cerca
Es mostren 3565 resultats
ibèric
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels ibers.
Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El Cigarralejo, o en l…
pandèmia
Patologia humana
Malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada.
L’extensió i la incidència per la qual una epidèmia passa a ser considerada pandèmia pot variar És per això que l’ Organització Mundial de la Salut ha revisat diverses vegades la seva definició de pandèmia Generalment s’admet que, un cop passats els primers estadis, una pandèmia comporta la coexistència de focus simultanis allunyats geogràficament, així com dificultats per a controlar el contagi Des del final del segle XIX, la multiplicació dels contactes humans que facilita el gran desenvolupament de les xarxes de transports i una economia cada cop més interdependent poden…
càrrega
Física
Nom genèric de diversos atributs intrínsecs de les partícules elementals, que caracteritzen pel que fa a les interaccions en què intervenen.
El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components és a dir, per les seves càrregues i pel valor de les magnituds mesurables les variables d’estat Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions interacció Els trets comuns de les càrregues són els següents són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una certa unitat mínima,…
sistema financer
Economia
Conjunt d’institucions que té com a finalitat la canalització de l’estalvi cap a l’acumulació, la transmissió de l’excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries.
Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d’atreure l’estalvi i de destinar-lo al finançament d’una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner també dit monetari , on s’efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals també dit financer , on s’efectuen a llarg termini Una relació no exhaustiva d’aquestes institucions per a l’Estat espanyol comprèn els bancs, tant els comercials com els industrials, les caixes d’estalvis, les entitats oficials de crèdit, la borsa de valors, les societats i els fons d’inversió mobiliària, les…
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès elisabetià s’…
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…
corba
Cartografia
Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
La corba clinogràfica representa el valor mitjà dels pendents en els diferents punts d’una regió geogràfica, en funció de les altures corresponents La corba de nivell és la més important És emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal L’equidistància o la separació entre cada dues corbes de nivell és en funció de l’escala del mapa Cada cinc corbes hom en dibuixa una de més gruixuda per comprendre més fàcilment el relleu La corba de pendent general representa la inclinació d’un terreny i és obtinguda a partir de…
coordenades geogràfiques

Sistema de coordenades geogràfiques
© Fototeca.cat
Geografia
Paràmetres que determinen la posicó d’un punt de la superfície terrestre.
Les línies de referència són l’equador terrestre i un meridià inicial o primer meridià, que hom pren per conveni, i que generalment és el meridià que passa per l’observatori de Greenwich meridià de Greenwich La longitud d’un punt P de la superfície terrestre és l’arc d’equador comprès entre el punt d’intersecció del meridià inicial amb l’equador i el punt d’intersecció del meridià local de P amb l’equador, comptat seguint el camí més curt i mesurat de 0° a 180° cap a l’est o cap a l’oest a partir del meridià inicial La latitud de P és l’arc del meridià local de P comprès entre…
Dolores

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana deltaica del riu Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls.
El pla alluvial és gairebé perfecte mai no arriba als 6 m sobre el nivell del mar, cosa que explica la dificultat de drenatge, actualment resolta artificialment mitjançant les assarbs d’Enmedio, de Mayayo, de Favanella que travessen un terme de fronteres geomètriques, formades també per séquies i escorredors És conreat el 90% del terme 1 600ha, pràcticament tot en regadiu dedicat a hortalisses, cereals i plantes industrials carxofes, blat, cànem, cotó, patates, i una petita extensió a tarongerar predominen les explotacions de 0,5 a 2 ha 64% la terra és conreada directament pels…
Chassaigne
Música
Firma comercial de pianos, activa a Barcelona al final del segle XIX i començament del XX.
Joan Chassaigne, empresari francès, s’installà a Barcelona vers el 1864 i hi fundà una fàbrica de pianos amb seu al carrer de les Ramalleres El 1879, s’associà amb els seus fills Camil i Fernando, i construí una fàbrica nova de 8 000 m2 d’extensió al carrer de València, anomenada Chassaigne Frères, que tenia uns 300 treballadors especialitzats El segell original es reimplantà quan un dels nets, Joan, es posà al capdavant del negoci Tot i que la majoria dels processos eren manuals, la producció era nombrosa, fet que permetia competir amb importants marques europees Tots els pianos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina