Resultats de la cerca

De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim…

Format a Nàpols i Roma, els seus inicis s’inscriuen dins l’art conceptual Al començament dels anys vuitanta formà part, juntament amb S Chia, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino, de l’anomenada transavantguarda italiana Tanmateix la seva obra és en extrem personal, d’una gran riquesa iconogràfica, amb ressons de Blake, de Füssli, de l’art oriental, etc, i en ella conflueixen imatges visionàries i evocadores sovint protagonitzades per la figura humana Són característiques les seves “colleccions”, una agrupació d’imatges en què una idea és tractada de múltiples maneres Eclèctic…

A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el…

La seva vida, com la del seu germà Pietro, és gairebé desconeguda Treballaren plegats a Florència, Assís i Siena És autor de les taules de la Madonna di Vicolabate 1319 Museo Episcopale di Cestello, Florència, Presentació al temple 1342 Galleria degli Uffizi, Florència i Anunciació 1344 Pinacoteca Nazionale, Siena Conreà també la pintura al fresc a les Escenes del martiri dels franciscans i de Sant Lluís de Tolosa 1324-27 basílica de San Francesco, Siena i Majestat 1333-35 església de Sant’ Agostino, Siena La seva obra cabdal fou les Allegories del bon i del mal govern 1338-40, a la Sala dels…

Fill de Luisa De Filippo i d’Eduardo Scarpetta, un dels actors italians més cèlebres del seu temps Al llarg de la seva vida treballà com a actor, primer en la companyia familiar De Filippo i posteriorment en companyies pròpies que tingueren gran èxit de públic a Itàlia Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello 1931, Questi fantasmi 1946, La grande magia 1948, La paura numero uno 1951, Mia famiglia 1953, Bene mio, core mio 1956, Sabato, domenica e lunedì 1959, L’arte della commedia 1964, Il contratto 1967, Il monumento 1970 o Gli esami non finiscono…

Format a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, amplià estudis a Marburg i Munic Fou un destacat estudiós de la filosofia antiga, sobretot de Plató, Aristòtil, Plotí i sant Agustí Defensà i cultivà els estudis platònics de l’escola de Tübingen fundada per Hans Krämer i Konrad Gaiser, en el seu vessant d’avaluació i revaloració de la importància de les doctrines no escrites ágrapha dógmata de Plató per tal d’arribar a una interpretació general de la seva filosofia Entre les seves obres cal esmentar Il concetto di filosofia prima e l’unità della Metafisica di Aristotele 1961, Per una…

Especialitzat en història econòmica i social És investigador de l’Institut Max-Planck d’història a Göttingen Ha estat un dels capdavanters, juntament amb Alf Lüdtke, de l' Alltagsgeschichte història de la vida quotidiana, la qual pren com a model la microhistòria italiana, la history from below història des de baix britànica i l’antropologia simbòlica nord-americana per criticar l’estructuralisme imperant en els estudis d’història social a Alemanya A partir d’aquesta visió etnogràfica, que troba suport en la deep description descripció densa de Clifford Geertz, ha estudiat els…

La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia La música culta començà a ésser conreada al segle XVIII, però fins a la independència…

Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens , i de la comtessa de Palamós, Elisabet de Requesens Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa coneguda per Beatriz de Figueroa , neta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines A ell dedicà l’editor Claudi…

Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana…