Resultats de la cerca

Pertanyia a una antiga família de compositors i instrumentistes flamencs, els primers membres de la qual es troben documentats al segle XVII Treballà com a intèrpret d’oboè per al príncep elector de Baviera mentre aquest fou als Països Baixos, i el 1726 es traslladà a la cort de l’elector a Munic Posteriorment esdevingué oboè de cambra del rei a Versalles i el 1746 tornà a Gant Quan morí, la seva vídua cobrà una pensió del rei de França en reconeixement als serveis musicals del marit Loeillet escriví sonates per a dues flautes, o dos violins, i baix continu seguint el model de la…

També anomenat el Moro de Zaragoza , és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals franquícies de peatge La seva fama arribà tant a les corts de Castella claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497 i Portugal claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511, com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa 1511, del cardenal de Toledo Juan de Tavera a 1545, etc…

Inicià els seus estudis musicals a Pontevedra i Vigo, i el 1950 es traslladà a Madrid, on cursà la carrera de música al Conservatori i hi obtingué el diploma de primera classe en el Concurs de Contrapunt i Fuga conjuntament amb els compositors C Bernaola i M Angulo Vinculat a diferents bandes de música gallegues, entre els anys 1962 i 1967 visqué a Suïssa, on guanyà el premi Dante Luini El 1967 s’establí a la Corunya, i fou nomenat director de la Banda Municipal i del Conservatori, del qual fou catedràtic de composició fins a la seva jubilació i director durant vint anys Fou, a…

Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’…

Vida El 1928 ingressà al monestir de Solesmes, on estudià cant gregorià i professà com a monjo benedictí el 1930 Del 1952 al 1975 ensenyà al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma Com a investigador, es dedicà a la recerca en semiologia de la música gregoriana i estudià tant els signes adoptats des del segle X per a la representació dels sons musicals com l’estètica del context musical en el qual s’utilitzà cada signe Entre les seves obres cal destacar Cours de Chant Grégorien Roma, 1964, Is Gregorian Chant Mensural Music Solesmes, 1964, Neumes et rythme Roma, 1965 i…

Estudià musicologia a les universitats de Poznan i de Cracòvia, centre aquest darrer on es doctorà el 1964 Entre els seus mestres hi hagué A Chybinski i JM Chominski, personalitats molt importants dins la musicologia polonesa Fou professor assistent de Chybinski a la facultat de musicologia de la Universitat de Poznan 1950-53 Més tard es traslladà a Cracòvia, on entre el 1954 i el 1961 dirigí una editorial musical i fou professor de musicologia a la Universitat Jagiellonski des del 1990 Considerat un dels principals musicòlegs polonesos de la seva generació, fundà i edità nombroses…

Estudià amb A Siklós, Z Kodály i L Weiner Des del començament s’identificà amb l’estil folklòric de Kodály, que desenvolupà d’una manera molt personal La seva implicació en qüestions polítiques des de ben jove el dugué a escriure música per a masses corals, cercant d’aquesta manera la complicitat de la cultura popular en la cultura superior Emigrà a l’URSS el 1932 i esdevingué una figura respectada en els àmbits musicals soviètics per la seva actitud antifeixista De retorn al seu país el 1944, exercí de professor de composició a Budapest i rebé moltes distincions, entre les quals la d’Artista…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Del 1937 al 1943 estudià al Conservatori de Basilea amb P Baumgartner, G Güldenstein, E Mohr, W Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabada la seva formació, assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, a les classes de W Fortner i E Krenek Fou professor del Conservatori de Basilea 1943-45, del Conservatori de Berna 1945-50 i de l’Acadèmia de Música de Berna 1951-84 i assessor musical a Ràdio Basilea La seva obra revela un domini notable del llenguatge contrapuntístic, amb clares reminiscències de Bartók i unes harmonies hereves de la…

Estudià musicologia amb O Kinkeldey, O Gombosi i AT Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W Piston, K Rathaus i R Thompson Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1953-59 i també a Yale des del 1959, on, a més, fou catedràtic 1969-75, 1992 Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia 1970-72, el Consell Nacional de les Arts en l’Educació 1967-69 i la…

Fill de Vincent Novello, de jove visqué a York, on aprengué l’ofici d’editor musical El 1829 s’independitzà i creà la seva pròpia empresa editora, origen de la que fou una de les més prestigioses editorials de la Gran Bretanya Home cultivat, posseïa una gran sensibilitat musical Estudià orgue i tenia una notable veu de baix, gràcies a la qual formà part del cor de l’església catòlica de Lincoln’s Inn Chapel Amic personal de F Mendelssohn, fou precisament la compra dels drets de l’obra Saint Paul 1837 el que contribuí decisivament a l’èxit de l’empresa Novello A part la seva tasca d’editor de…