Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
Johann Friedrich Doles
Música
Compositor alemany.
Fill del cantor de Steinbach, a cinc anys es quedà orfe de pare, i fou el seu germà Johann Heinrich qui li donà les primeres lliçons de música A l’edat de quinze anys obtingué, per un any, la plaça d’organista substitut de la seva escola a Schmalkalden Turíngia Posteriorment estudià a Schleusingen Turíngia, on, del 1736 al 1739, fou prefecte de cor a l’escola Allà organitzà concerts i compongué diverses obres, entre les quals motets, àries, etc El 1739 inicià els estudis de teologia a la Universitat de Leipzig, i simultàniament fou deixeble de Johann Sebastian Bach El 1743 fou…
Termografia mamària
Patologia humana
La termografia mamària és un mètode diagnòstic consistent en el registre fotogràfic de la mama amb una tècnica especial que mostra amb diverses tonalitats les zones que tenen temperatures diferents Aquesta tècnica es basa en el fet que tots els teixits de l’organisme desprenen una determinada quantitat d’escalfor, deguda a les reaccions metabòliques que tenen lloc a l’interior de llurs cèllules La quantitat d’escalfor despresa varia segons el grau d’activitat del teixit A més, la temperatura d’un teixit també varia segons el grau d’irrigació sanguínia que rep, ja que la sang, igualment,…
Escuderia Montjuïc

Cotxe de l’Escuderia Montjuïc
Circuit de Catalunya
Automobilisme
Entitat automobilística de Barcelona.
Creada l’any 1968, fou impulsada per empresaris catalans que importaren cotxes de competició d’alt nivell per competir en l’àmbit català, estatal i, poc després, internacional La seva primera cursa fou les 6 Hores de Montjuïc, el 1968, guanyada per Francesc Gòdia i Brian Muir al volant d’un Ford GT40 Un any més tard, Francesc Gòdia i Joan Fernàndez guanyaren les 12 Hores de Barcelona, també a Montjuïc, amb un Porsche 908 La firma Tergal finançà les seves activitats a partir del 1970, la qual cosa permeté obrir les curses a l’estranger Amb l’escuderia britànica Red Rose Racing, participà en el…
Péter Eötvös
Música
Director d’orquestra i compositor hongarès.
Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Budapest, on fou deixeble de P Kardos Debutà com a director el 1962 al teatre Vigszinház de la capital hongaresa i, més tard, amplià els seus estudis a Darmstadt el 1965 L’any següent prosseguí la seva formació a Colònia, on es quedà per a dirigir-hi l’orquestra de la ràdio, de la qual en fou assistent a partir del 1971 El 1979 Pierre Boulez el nomenà director de l’Ensemble InterContemporain de París Fou director convidat de l’Orquestra Simfònica de la BBC 1985-88, de l’Orquestra del Festival de Budapest 1992-95, de la Filharmònica Nacional d’Hongria…
La llarga nit de juliol
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 87 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de Barcelona 1974…
Tomàs Parcerisa i Pujaló
Cinematografia
Exhibidor.
Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors cines de…
Romà Guardiet i Bergé
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i Paradigma…
Amat Carreras i Doll
Cinematografia
Muntador.
Vida Estudià cinema a l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat i debutà com a meritori en les primeres i renovadores produccions de Pepón Coromina, L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena, segons l’obra homònima de Joan Marsé, i com a auxiliar en tres films de Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 197778 Caniche 1978-79 i Renacer Reborn , 1980-81, sota les ordres del també muntador Anastasi Rinos També treballà en el primer film de la muntadora Teresa Font, Asesinato en el Comité Central 1981, Vicente Aranda Fou muntador en cap de diversos curts i…
Esport Club Granollers
Futbol
Club de futbol de Granollers.
Fundat l’any 1913 amb el nom de Granollers Foot-ball Club, aglutinava gent de classe obrera i joves del casino El primer camp de joc es trobava a l’era del Baster El 1914 diferències de tipus social provocaren una escissió i els treballadors fabrils s’agruparen al voltant dels germans Mas Martí per crear el Granollers Sport Club L’any 1917 s’adherí a la Federació Catalana i començà a jugar el Campionat de Catalunya, del qual quedà campió de la tercera categoria 1930, segona 1933 i primera categoria B 1935, 1936 El 1937 també disputà la Lliga Mediterrània L’any 1922 inaugurà el…
Ramon Tor i Deseures
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i actor.
Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data del 1938,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina